Intervenció en el Sínode d'una família missionera del Camí Neocatecumenal

Dijous passat 15 d'octubre de 2015 ha estat la intervenció de Massimo i Patrizia Paloni. Són un matrimoni del Camí Neocatecumenal, pares de 12 fills i en missió a Holanda. Han estat convidats pel Sant Pare com a auditors en el Sínode de la Família del 2015 que se celebra a Roma del 4 al 25 d'octubre.Han parlat de gratuïtat, havent descobert l'amor de Déu gràcies a la transmissió de la fe dels seus pares i a un Camí d'Iniciació Cristiana. La solució a tota crisi no és una altra que ajudar al fet que aparegui el “home nou”, per això també de cara a la família és necessari un catecumenat. Han expressat el seu agraïment al Magisteri de l'Església, sobretot al beat Pau VI, qui a través de la Humanae Vitae els ha anunciat la veritat de la vida. Aquesta gratuïtat experimentada els ha motivat a oferir les seves vides per a la missió, perquè el món està esperant el testimoniatge de la família. Massimo i Patrizia, com tots els que intervenen en el Sínode, tenen un temps limitat. Però hi ha una altra presència important a l'aula sinodal, les intervencions del qual no són limitades. Em refereixo a el seu petit fill Davide (David), de tan sols 4 mesos, qui ha estat sobrenomenat el “pare sinodal més jove de la història”. El més jove i el més privilegiat, ja que intervé quan vol a l'aula sense per tant interrompre a ningú. Intervé per a recordar a l'aula allò que diu el salm 8: “De la boca dels nens de pit, afirmes la teva glòria, oh Senyor…”. Al meu entendre personal, la presència de Davide en el Sínode és providencial, presència que convida a ser humils davant el gran misteri de la família, presència que convida a defensar-la, a ajudar-la i no a posar-la al servei de la moda o la ideologia del moment. És Déu mateix qui ha escrit la “llei” sobre la família i a nosaltres ens toca solament llegir aquestes petjades i seguir-les.

Intervenció en el Sínode

A continuació la intervenció íntegra de la Família Paloni en el Sínode:

MASSIMO: Som Massimo i Patrizia Paloni, família itinerant del Camí Neocatecumenal, en missió a Holanda, tenim 12 fills. Volem agrair de cor al Sant Pare que ens hagi convidat: això ens permet donar glòria a Déu per les grans obres que ha fet en la nostra vida. Ell ha permès que rebéssim la fe dels nostres pares i ens està ajudant a transmetre-la als nostres fills, que és la nostra tasca fonamental.

Hem experimentat, com afirma Sant Joan que “els manaments del Senyor no són pesats” (1Jn 5,3).

Ha estat Déu, en efecte, qui ha obrat en nosaltres, sostenint-nos en la nostra feblesa i donant-nos un cor generós, obert a acceptar els fills que ens ha regalat, i proveint cada dia de la nostra vida: tot això gratuïta i gradualment a través d'un camí d'iniciació cristiana.

El Camí promou en les parròquies un itinerari de formació catòlica que porta a les persones a aconseguir una alçada de fe adulta, a través del redescobriment de les immenses gràcies del Baptisme. En tal Camí, inspirat per la Mare de Déu, ve gestat l'home nou, de manera que, a mesura que creix el Baptisme, perd força el pecat original que obliga l'home a viure per a si mateix. Apareix l'home celeste, capaç d'estimar i d'obrir-se a la vida i a l'Església.

Enfront de la dramàtica crisi de la família, és urgent introduir la iniciació cristiana, per a arribar gradualment a viure la radicalitat de l'Evangeli que atreu als allunyats a l'Església.

PATRIZIA:

Des del temps del festeig, el coneixement del Magisteri de l'Església va ser per a mi una promesa que em va omplir d'alegria, perquè podia adherir-me a la voluntat de Déu triant lliurement per a la vida. Al costat de moltíssimes famílies vull expressar la meva profunda gratitud al beat Pau VI per l'encíclica Humanae Vitae, amb la qual l'Església com a mare i mestra m'ha anunciat la veritat de la vida. Malgrat els combats de cada dia puc testimoniar que aquesta promesa s'ha realitzat en el matrimoni: una veritable gràcia. No ha estat un pes viure la fidelitat conjugal i l'obertura a la vida, acollint tots els fills que Déu ens volia donar, i he experimentat que la paternitat responsable no és decidir el nombre de fills, sinó més aviat ser conscient de la grandesa de la vocació de col·laborar amb Déu en la creació de fills per a l'eternitat, fills que donin glòria a Déu. Avui em sento feliç i realitzada com a dona, esposa i mare.

La gratitud puix que hem rebut ens ha portat a deixar Roma i partir a Holanda, on des de fa onze anys, al costat d'altres famílies en missió, servim a l'Església local anunciant l'Evangeli entre les “perifèries existencials” d'Europa a tantes famílies que no han tingut com nosaltres la gràcia de rebre'l.

Cada dia, entorn de nosaltres, veiem molt sofriment, separacions, avortaments, persones soles sense esperança. El món està esperant el testimoniatge de la família cristiana i estem convençuts que la salvació de la humanitat passa per la família cristiana. Si les famílies fossin ajudades a reconèixer la veritat de la Humanae Vitae respondríem a la crisi de la família, perquè com hem experimentat: la comunitat cristiana salva a la família i la família salva a l'Església! Gràcies.

Vídeo entrevista de la família Paloni:

https://www.youtube.com/watch?t=5&v=gu4uJtwQYPw