Inauguració del nou curs parroquial 2011-2012

Introducció ala Eucaristia d'acció de gràcies (2 d'octubre de 2011)

 Els dos últims diumenges Jesús  ens ha parlat de la vinya de Déu, i ens convidava a treballar en ella. Avui tornarà a utilitzar aquesta mateixa imatge: una vinya ben cuidada, molt volguda de Déu, que espera que doni fruit...  però en la qual resulta que a vegades els treballadors no fan tot el que deurien.

Resulta que la vinya, germanes-germans, és la nostra Parròquia i nosaltres, feligresos d'aquesta, som els treballadors que cuidem d'ella. Per tant seria bo, en aquest principi del nou curs que analitzéssim el rendiment que es va obtenir en l'última verema i amb els millors desitjos i esperances comencem aquesta nova.

En la nostra vinya parroquial hi ha molts sectors amb ceps de distinta qualitat i cadascun de nosaltres forma part d'un sector distint; el viñatero és Déu i espera poder assaborir els millors gustos de cada sector.   Depèn del nostre esforç el que collim bon vi per a la taula del Senyor i sense perdre de vista que  en qualsevol moment, ell, ens pot demanar compte del nostre treball.

Però posem ara alguns exemples a examinar i tenir en compte: quant a la Catequesi infantil,  es cuiden els tendres ceps perquè en el futur donin bon raïm?  El sector de Càritas, produeix vi de bon paladar?   I el vi del sector dels ancians i malalts, és transparent i de bona olor?   I la plantació del esplai , els seus joves ceps agarren amb força i empenta?  Altres sectors parroquials podríem posar en consideració, més que cadascun analitzi el seu propi.

El Senyor ens ha plantat en aquest camp de Pastoral d'una manera lliure i espontània, però ara ens toca a nosaltres el fer una bona feina per a presentar-li un vi bo, nou i jove. Hi ha en nosaltres aquesta responsabilitat? No siguem, germans, treballadors necis o indolents, o d'aquells que fa el mínim i encara mal fet.

Ara germans, amics, és el moment: de nou ha començat el temps per a collir la nova verema i Déu, amo de la vinya, ens ha anomenat com a jornalers en aquesta vinya de Santa Joaquima de Vedruna, petita en dimensions però rica i gran en projectes d'evangelització.

A Ell li hem d'agrair-li que ens hagi anomenat d'una manera molt personal perquè ens estima i  vol donar-nos -no un salari ínfim o mediocre- sinó el cent per un en aquesta vida i la participació per sempre en el banquet del seu Regne de glòria i benestar.

Així ho desitgem per a tots.

P. Andreu, Rector