Homilia del Papa en la Missa del Gall

Què és el que li continua dient aquesta nit a les nostres vides? Després de dos mil·lennis del naixement de Jesús, després de molt Nadal festejat entre adorns i regals, després de tot el consumisme que ha embolicat el misteri que celebrem, hi ha un risc: sabem moltes coses sobre Nadal, però ens oblidem del significat. I llavors, com trobar de nou nou el sentit de Nadal? I, sobretot, on buscar-ho? L'Evangeli del naixement de Jesús sembla estar escrit precisament per a això, per a prendre'ns de la mà i portar-nos allí on Déu vol. Seguim l'Evangeli.

De fet, comença amb una situació semblant a la nostra. Tots estan ocupats, disposant la realització d'un important esdeveniment, el gran cens, que exigia molts preparatius. En aquest sentit, el clima de llavors era semblant al que envolta avui Nadal. Però la narració evangèlica presa distància d'aquell escenari mundà; se separa d'aquesta imatge per a anar a enquadrar una altra realitat, sobre la que insisteix. Fixa la seva atenció en un petit objecte, aparentment insignificant, que esmenta tres vegades i en el qual convergeixen els protagonistes de la narració. En primer lloc, Maria, que col·loca a Jesús «en un pessebre» (Lc 2,7); després els àngels, que anuncien als pastors «un nen nounat embolicat en bolquers i ficat al llit en un pessebre» (v. 12); finalment, els pastors, que troben «al nounat ficat al llit en el pessebre» (v. 16). Per a trobar de nou nou el sentit de Nadal cal mirar allí, al pessebre. Però, per què el pessebre és tan important? Perquè és el signe —no casual— amb el qual Crist entra en l'escena del món. És el manifest amb el qual es presenta, el mode amb què Déu neix en la història per a fer renéixer la història. Per tant, què és el que ens vol dir a través del pessebre? Ens vol dir almenys tres coses: la proximitat, la pobresa i el concret.

1. La proximitat. El pessebre serveix per a portar el menjar prop de la boca i consumir-la més ràpid. Pot així simbolitzar un aspecte de la humanitat: la voracitat en el consumir. Perquè, mentre els animals en l'estable consumeixen el menjar, els homes en el món, famolencs de poder i de diners, devoren d'igual mode als seus veïns, als seus germans. Quantes guerres! I en tants llocs, encara avui, la dignitat i la llibertat es calciguen. I les principals víctimes de la voracitat humana sempre són els fràgils, els febles. En aquest Nadal, com li va succeir a Jesús (cf. v. 7), una humanitat insaciable de diners, insaciable de poder i insaciable de plaer tampoc li fa lloc als més petits, a tants nens per néixer, als pobres, als oblidats. Penso sobretot en els nens devorats per les guerres, la pobresa i la injustícia. Però Jesús arriba precisament allí, un nen en el pessebre del descarti i del rebuig. En Ell, nen de Betlem, està cada nen. I està la invitació a mirar la vida, la política i la història amb els ulls dels nens.

En el pessebre del rebuig i de la incomoditat, Déu s'acomoda, arriba allí, perquè allí està el problema de la humanitat, la indiferència generada per la pressa voraç de posseir i consumir. Crist neix allí i en aquest pessebre el descobrim pròxim. Arriba on es devora el menjar per a fer-se el nostre aliment. Déu no és un pare que devora als seus fills, sinó el Pare que en Jesús ens fa els seus fills i ens nodreix de tendresa. Arriba per a tocar-nos el cor i dir-nos que l'única força que canvia el curs de la història és l'amor. No roman distant, no roman potent, sinó que es fa pròxim i humil; Ell, que estava assegut en el cel, es deixa recolzar en un pessebre.

Germà, germana, aquesta nit Déu s'acosta a tu perquè per a Ell ets important. Des del pessebre, com a aliment per a la teva vida, et diu: “Si sents que els esdeveniments et superen, si el teu sentit de culpa i la teva incapacitat et devoren, si tens gana de justícia, jo, Déu, estic amb tu. Sé el que tu vius, ho he experimentat en el pessebre. Conec les teves misèries i la teva història. He nascut per a dir-te que estic i estaré sempre prop de tu”. El pessebre de Nadal, primer missatge d'un Déu nen, ens diu que Ell està amb nosaltres, ens estima, ens busca. Ànim, no et deixis vèncer per la por, per la resignació, pel descoratjament. Déu neix en un pessebre per a fer-te renéixer precisament allí, on pensaves que havies tocat fons. No hi ha malament, no hi ha pecat del qual Jesús no vulgui i no pugui salvar-te. Nadal vol dir que Déu és pròxim. Que reneixi la confiança!

2. El pessebre de Betlem, a més de la proximitat, ens parla també de la pobresa. Al voltant del pessebre, de fet, no hi ha moltes coses: mala herba i algun animal i poc més. La gent no estava en el fred estable d'un habitatge, sinó resguardada en els albergs. Però Jesús neix en el pessebre i allí ens recorda que no va tenir a ningú al voltant, sinó a aquells que ho volien: Maria, José i els pastors; tots eren pobres, units per l'afecte i la sorpresa; no per riqueses i grans possibilitats. L'humil pessebre, per tant, saca a relluir les veritables riqueses de la vida: no els diners i el poder, sinó les relacions i les persones.

I la primera persona, la primera riquesa, és precisament Jesús. Però, volem estar al seu costat? Ens acostem a Ell, estimem la seva pobresa, o preferim quedar-nos còmodes en els nostres interessos? Sobretot, ho visitem on Ell es troba, és a dir, en els pobres pessebres del nostre món? Allí Ell és present. I nosaltres estem cridats a ser una Església que adora a Jesús pobre i serveix a Jesús en els pobres. Com va dir un bisbe sant: «l'Església […] secunda i beneeix els esforços per transformar aquestes estructures d'injustícia i només posa una condició: que les transformacions socials, econòmiques i polítiques redundin en veritable benefici dels pobres» (Sant Óscar Arnulfo Romero, «La Veritat, Força de la Pau» Missatge pastoral d'Any Nou, 1 gener 1980). Cert, no és fàcil deixar la tèbia calidesa de la mundanitat per a abraçar la bellesa agresta de la gruta de Betlem, però recordem que no és veritablement Nadal sense els pobres. Sense ells es festeja Nadal, però no la de Jesús. Germans, germanes, per Nadal, Déu és pobra. Que reneixi la caritat!

3. Arribem així a l'últim punt: el pessebre ens parla del concret. En efecte, un nen en un pessebre representa una escena que impacta, fins al punt de ser crua. Ens recorda que Déu s'ha fet veritablement carn. De manera que, respecte a Ell, no són suficients les teories, els pensaments bells i els sentiments piadosos. Jesús, que neix pobre, viurà pobre i morirà pobre; no va fer molts discursos sobre la pobresa, sinó la va viure fins a les últimes conseqüències per nosaltres. Des del pessebre fins a la creu, el seu amor per nosaltres va ser tangible, concret: des del seu naixement fins a la seva mort, el fill del fuster va abraçar l'aspror del tronc, la rudesa de la nostra existència. No ens va estimar amb paraules, no ens va estimar de broma.

I, per tant, no es conforma amb aparences. Ell, que es va fer carn, no vol només bons propòsits. Ell, que va néixer en el pessebre, cerca una fe concreta, feta d'adoració i de caritat, no de xerrameca i exterioritat. Ell, que es posa al nu en el pessebre i es posarà al nu en la creu, ens demana veritat, que anem a la veritat nua de les coses, que dipositem als peus del pessebre les excuses, les justificacions i les hipocresies. Ell, que va ser embolicat amb tendresa en bolquers per Maria, vol que ens revestim d'amor. Déu no vol aparença, sinó coses concretes. No deixem passar aquest Nadal, germans i germanes, sense fer alguna cosa de bo. Ja que és la seva festa, el seu aniversari, fem-li a Ell regals que li agradin. per Nadal Déu és concret, en el seu nom fem renéixer una mica d'esperança a qui l'ha perdut.

Jesús, et mirem, arraulit en el pessebre. Et veiem tan pròxim, que estàs al costat de nosaltres per sempre. Gràcies, Senyor. Et contemplem pobre, ensenyant-nos que la veritable riquesa no està en les coses, sinó en les persones, sobretot en els pobres. Perdona'ns, si no t'hem reconegut i servit en ells. Et veiem concret, perquè concret és el teu amor per nosaltres, Jesús, ajuda'ns a donar carn i vida a la nostra fe. Amén.

Papa Francesc

Basílica Vaticana
Dissabte, 24 de desembre de 2022