Homilia del Cardenal Rylko al Camí Neocatecumenal

Homilia del Cardenal Rylko, President del Pontifici Consell per als Laics, al Camí Neocatecumenal, després de l'audiència amb el Papa Francesc

Homilia del Cardenal Rylko dirigida als Neocatecumenals reunits en Porto Sant Giorgio el 16 de febrer del 2014, després de la trobada amb el Papa Francesc.

EUCARISTIA

Un do que compromet...

l. La trobada dels representants del Camí Neocatecumenal amb Papa Francesc al Vaticà l'1 de febrer passat ha estat un gran do per a tots vosaltres, un important signe d'amb?anza  per part del Successor de Pedro. I en aquesta Eucaristia - que conclou la vostra convivència - volem donar gràcies al Senyor. Tornareu a les vostres comunitats, esteses ja per tot el món, mes fortes, més convençuts que en la vostra missió no esteu solos: l'Església està amb vosaltres, el Papa us acompanya amb la seva benedicció.

Un nou Papa, un nou inici! Un nou inici també per al Camí! Certament, no recomenceu de zero, perquè el Camí té ja a la seva esquena una llarga i consolidada història de generós servei a la missió de l'Església. Però, al mateix temps, cada ponti?cado obre en la vida de l'Església un capítol nou i porta sempre aconsegueixo novetats.

Amb l'elecció d'un nou Pontí?ce l'Esperit Sant sembla dir a l'Església: “Heus aquí que faig una cosa nova: que ara germina! no us adoneu?” (Is 43,19). Això signi?ca que estem vivint un kairós particular i tots hem d'estar atents al que diu l'Esperit Sant a l'Església avui a través del Papa Francesc. De fet, encara que no ha transcorregut mes que un any des de l'inici del seu ponti?cado, tots sentim a l'Església un nou bufo de l'Esperit Sant que empeny a cada deixeble de Crist a renovar el zel i l'ardor missioner. Les “messes evangèliques”és enorme i es necessiten molts operaris...

2. El Papa Francesc vol una Església “en camí”- com el mateix diu - una Església “en sortida” cap a les perifèries existencials i geográ?cas del nostre món. En altres paraules, desitja una Església animada per una profunda inquietud i ardor missioner. L'Església, és a dir cadascun i cadascuna de nosaltres... El Papa Francesc pre?ere una “Església accidentada” a una Església immòbil, replegada sobre si mateixa, autoreferencial! Una Església “en camí”, per tant! I vosaltres, germans i germanes, enteneu molt bé el signi?cado d'aquesta paraula, perquè sou un Camí... Una de les referències essencials d'un bon neocatecúmeno és precisament aquesta: camina o no camina?

El Papa Francesc ens convida, a més, a contemplar les perifèries existencials i geográ?cas del nostre món, ens convida a anar a l'encontre de tants deserts espirituals d'avui, en particular en nostra viatja Europa, però no sols. I també aquest és un assumpte molt pròxim a vosaltres. El Camí Neocatecumenal ha nascut -precisament - en Palomeras Altes, és a dir en les perifèries de Madrid, fa més de quaranta anys. Per tant ha nascut en les perifèries i és necessari que conservi aquesta característica, que continuï sent particularment pròxim als allunyats, als ferits, als marginalitzats, als quals són rebutjats per la societat, però no són rebutjats per Déu! En altres paraules, és fonamental que el Camí conservi visqui la memòria dels orígens! El Papa Francesc reitera que només des de les perifèries es coneix veritablement la realitat. Penso que és aquesta la gran riquesa del Camí Neocatecumenal: la seva presència en les perifèries, la proximitat a les perifèries, així com l'afany de convertir-se en la veu de les perifèries a l'Església. I l'Església ho necessita molt!

Però hi ha encara un altre aspecte d'aquesta nova etapa missionera de l'Església que el Papa Francesc vol rellançar: l'alegria. Quantes vegades el Sant Pare ens ha dit en aquest primer anus de ponti?cado que un cristià no pot ser trist, perquè viu en Crist Resucitado que és font d'alegria i de consolació, que és paracletos, consolador, advocat, i això genera una gran alegria en el cor. En la Evangelii Gaudium, el Papa Francesc explica - amb un cert humor- que succeeix sovint que els cristians ens presentem al món amb “cara de funeral” (cf. n. 10), però la gent té dret de rebre la Bona Notícia per part de “ministres de l'Evangeli la vida del qual irradiï fervor, que hagin rebut ells primer l'alegria de Crist” (ibidem). El famós ?lósofo alemany Friedrich Nietzsche (ateu!) retreia sarcàsticament als cristians que tenien una cara trista, una cara de persones no redimides...

Quin bé que el Camí engendri cristians amb cara alegre! Això és una gran contribució que oferiu a l'Església! El Papa Francesc ens demana a tots: “No us deixeu robar l'alegria d'evangelitzar!”.  La missió evangelitzadora és font d'alegria permanent de l'esperit. Un missioner trist no convenç a ningú... Com no recordar en aquest moment el testimoniatge alegre de les famílies del Camí a les quals el Papa Francesc ha enviat en missió ad gents! Quina alegria brillava en les cares de les mamàs, dels papàs, dels fills! El Sant Pare estava visiblement commogut per aquest testimoniatge d'alegria. Famílies que partien per a Països llunyans i desconeguts, sense saber el que es trobaran, i no obstant això, malgrat les incògnites, partien amb alegria. En aquesta Eucaristia encomanem al Senyor a totes aquelles famílies i resem perquè “la dolça i reconfortant alegria d'evangelitzar” (ibidem) no els abandoni mai i no s'apagui mai en la seva vida.

3. Benvolguts amics, aquest és en síntesis el projecte d'aquesta nova etapa missionera que el Papa Francesc vol llançar avui a l'Església. Ho ha descrit amb gran cura i precisió en la seva Exhortació apostòlica Evangelii Gaudium, que us exhorto a prendre com a brúixola segura per a la vostra missió, com un vademecum de tot missioner i de tota família en missió.

Però vosaltres heu rebut també del Sant Pare altre do, un do pensat només per al Camí! Es tracta de les paraules que us ha dirigit l'1 de febrer passat. Si us plau, no feu cas dels rumors i comentaris enganyosos que comencen a circular! Presteu en canvi oïdes dòcils e agraïts al Sant Pare i feu un tresor de les seves paraules!

El Papa Francesc us ha encomanat amb paternal sol·licitud: sigueu servidors i constructors de la comunió a l'Església! Què pot ser millor que això? Ser constructors de comunió en les diòcesis, en les parròquies, en les vostres comunitats, constructors de comunió valentes i incansables... El Concili Vaticà II ens ha recordat que l'Església és misteri de comunió missionera! Comunió i missió van sempre juntes i són inseparables!

El Papa us ha dit també: no oblideu que l'Esperit Sant sempre us precedeix! Això és un signe d'alegria i esperança! Quan aneu pels camins, de casa a casa, quan partiu per a Països llunyans (ad gents) a Àsia, en frica, a Amèrica, no esteu mai sols! L'Esperit Sant, que obra sempre, prepara el terreny perquè pugueu sembrar-la paraula de salvació...

I ?nalmente el Papa us ha dit: set sempre servidors de misericòrdia en relació amb els germans i germanes ferits profundament pel pecat, pels esdeveniments dolorosos de la vida. No condemneu a ningú, sinó sapigueu entrar en la paciència de Déu que no es cansa mai de perdonar, que no es cansa mai d'esperar fins a la recol·lecció... La lògica de Déu és ben diferent de la nostra que volem sempre tot i ràpid!

En aquests dies de convivència en Porto Sant Giorgio, heu passat revista a la vida del Camí en tots els continents: quantes comunitats, quants seminaris Redemptoris Mater, quants miracles de la gràcia! Quants desafiaments, però també quantes consolacions!Veritablement és per a donar gràcies al Senyor per tots aquests dons!Com no exclamar amb estupor i gratitud amb les paraules del Sirácida de la primera lectura del diumenge d'avui: “Que gran és la saviesa del Senyor, fort és el seu poder, tot el veu. Els seus ulls estan sobre els que li temen, ell coneix totes les obres de l'home.” (Sir 15,18-19). La història del Camí demostra de tantes formes, benvolguts germans i germanes, que Déu és ?el. Déu mai decep. Per això continueu, camineu així, amb parresia i amb alegria.

Card. Stanislaw Rylko

President del Pontifici Consell per als Laics