Entrevista a Jesús i Noemí, família en missió a Angola

A continuació reproduïm l'Entrevista publicada en Religionenlibertad.com a Jesús Vela i Noemí Herrera, família en missió de la nostra parròquia a Angola.

Jesús, enginyer, i Noemí, arquitecta, són matrimoni missioner a Angola «empesos» per la Verge

Religion en llibertat - 8 gener 2014

 Álvaro de Juana / ReL

Un dels temes que el Papa Francesc tracta amb major profunditat en la recent exhortació “Evangelii Gaudimum” és la de l'anunci del kerigma i la necessitat d'una Església missionera que en lloc de girar sobre sí mateixa surti a l'encontre dels altres. Però això no és possible sense una experiència vital de Jesucrist.

Jesús i Noemí la tenen i és una de les raons per les quals van deixar els seus treballs a Barcelona, es van acomiadar de la seva família i amics i van fer les maletes rumb a Angola.

Ara són un matrimoni missioner, una família la major alegria de la qual és ajudar en l'evangelització de l'Església. Van ser enviats al gener de 2012 per Benet XVI a l'Aula Pau VI i a ells se sumaran altres tantes famílies que seran enviades pel Papa Francesc el dia 1 de febrer en una multitudinària trobada.

Criats en famílies grans...però sense fills

Jesús és enginyer i Noemí arquitecta i pertanyen a una comunitat neocatecumenal de la cèntrica parròquia Santa Joaquima de Vedruna, a Barcelona.

Fa vuit anys que es van casar, amb el desig de formar una família amb diversos fills, però després de diversos anys… els fills no arribaven.

“Els dos venim de famílies nombroses, on se'ns ha transmès la fe i l'amor i Déu va permetre el sofriment de no tenir fills perquè poguéssim experimentar que la vida ve d'Ell”, compte a ReL aquest matrimoni.

“Nosaltres, que humanament havíem aconseguit totes les metes que el món ofereix, érem incapaços de donar vida”, diu Jesús.

Ara, tirant la vista enrere tenen la certesa que “Déu es va manifestar amb molta misericòrdia davant d'aquest esdeveniment perquè poguéssim descobrir que la nostra veritable esterilitat estava en el nostre cor, incapaç de donar-se”.

La Verge els va donar l'"empenta"

No va ser fàcil acceptar la situació, i ells mateixos els expliquen: “els dos primers anys van ser especialment durs per no acceptar aquesta creu, fins que vam ser a un santuari de la Verge i li demanem que ens concedís ser felices acceptant la voluntat de Déu, fos la que fora”.

Aquest esdeveniment va marcar un abans i un després en la vida de tots dos, un gir de 180 graus si més no l'esperaven.

“Des de llavors la nostra vida va canviar per complet i l'amargor es va tornar alegria”, la qual cosa va influir perquè poc després, en la trobada de joves amb el Papa Benet XVI en Sídney, Déu suscités en ells “el desig d'oferir la nostra vida a Déu i a l'evangelització” perquè “vam veure com Déu ens cridava a una altra mena de paternitat”.

I els va tocar anar a Àfrica

Jesús i Noemí van assistir al gener de 2012 a una convivència a Itàlia en la qual els van donar el destí de la seva missió.

Res feia presagiar que el lloc al qual els tocaria acudir seria Luanda, capital d'Angola. Des que ho van saber, “el Senyor s'ha manifestat amb glòria i potència. Ens ha concedit moltes “gràcies”, com una casa, treball, etc. i ens ha fet viure en la precarietat de falta de llum i aigua”.

Per tot, “hem viscut moments de molta alegria i altres de no entendre res”, però si alguna cosa d'alguna cosa estan convençuts és que “ens ha portat a la missió, no pel que anem a fer o aconseguir, sinó per a tenir una trobada forta amb Ell i poder viure una vida plena”, assenyalen Jesús i Noemí.

Després de la guerra...reconstruir persones!

Però, en què consisteix la missió a Luanda?

Jesús i Noemí ajuden en la construcció d'un seminari missioner per a la formació de nous sacerdots i de centres parroquials “en els quals joves i adults puguin sentir-se estimats a través de la bellesa i de la paraula de Déu, i puguin trobar sentit a la seva història i descobrir el pla de salvació que Déu té sobre ells”.

No obstant això, no és fàcil donada la complicada història del país.

Així ho explica aquest matrimoni: “Angola és una nació totalment destruïda per la guerra, i des que va acabar, fa 10 anys, el país lluita per reconstruir les seves infraestructures, quan el que realment està destruït és el cor de les persones. Tenen ferides molt fortes per culpa de la promiscuïtat, la violència, l'alcoholisme etc. És una societat on governa l'amor als diners i el materialisme. Per això, viure la Fe en una comunitat, on els germans es parlen en la veritat, està salvant la vida de les persones”, apunta el matrimoni.

I sense esperar-ho… va arribar l'embaràs!

Però un dia, per fi… va arribar la sorpresa. Jesús i Noemí demanaven tots els dies a Déu que es fes la seva voluntat i que si Ell volia, algun dia els concedís un fill.

“Al juliol, en complir un any en la missió i just a l'inici de la catequització en una parròquia, ens assabentem que estàvem a espera d'un bebè”, relata el matrimoni.

“Rebem la notícia entre lloros d'alegria i una mica d'incredulitat… teníem tan assumit que no anàvem a ser pares que no aconseguíem reaccionar”, relaten els missioners.

“És impressionant com Déu, una vegada més, s'ha manifestat amb força en la nostra vida, i ens ha confirmat que avui La seva voluntat és que siguem aquí, a Angola, donant la vida per l'anunci de l'Evangeli, i sent testimonis de l'Amor de Déu al món”.

L'embaràs “està sent una paraula forta per a nosaltres i per a la gent del nostre voltant. Sobretot a Angola, perquè aquí culturalment és una deshonra no tenir fills i les parelles que no poden concebre destinen tots els seus estalvis per a anar al Brasil a fer-se tractaments, o fins i tot cauen en l'engany recorrent a la bruixeria”.

En la missió “hem pogut donar testimoniatge que es pot ser feliç en la creu de no haver fills, i de fer la voluntat de Déu ha satisfet totes les nostres expectatives de felicitat”.

Ara, uns mesos després i coneixent que Noemí espera un fill “la gent s'ha quedat realment commoguda amb el poder de Déu”.

Aquests dos joves de Barcelona resumeixen la seva experiència subratllant que “estem contentíssims amb aquest regal que Déu ens ha concedit i confiem que Ell fa fàcil el que per a nosaltres sembla impossible. Com no agrair a Déu tots els dons que ens ha donat?”.