Els jueus necessiten sentir la solidaritat dels catòlics

ENTREVISTA AL RABÍ DAVID ROSEN,  Dir. d'Assumptes Interreligiosos del American Jewish Comitè i de l'Institut Heilbrunn per al Diàleg Interreligiós i de les relacions amb el Vaticà.

09 de novembre de 2013

Álvaro de Juana - Madrid - LA RAZÓN

L'enteniment del judaisme amb altres religions, sobretot amb la catòlica, és una de les seves prioritats i potser per això s'ha revelat com una de les personalitats més notables i influents en aquest àmbit. El director internacional d'Assumptes Interreligiosos del American Jewish Comitè i de l'Institut Heilbrunn per al Diàleg Interreligiós acudeix sovint a reunions i trobades en el Vaticà i va conèixer de prop a Joan Pau II. Li uneix una amistat especial amb Benet XVI i ja ha pogut conversar amb el Papa Francesc, al qual admira profundament.

–El Papa Francesc es va caracteritzar com a arquebisbe de Buenos Aires per la seva proximitat, amistat i afecte cap al poble jueu. Ara, com a bisbe de Roma continua amb aquesta actitud. Estem davant una nova etapa en les relacions entre els dos pobles?

–Les relacions mai han estat millors que ara. La diferència no és substancial respecte a anys anteriors, però l'estil de Francisco és diferent, és favorable. El Papa Benet XVI volia als jueus i també era molt favorable a les relacions entre els dos pobles, però Francisco té un fort compromís que és únic. Crec que fins i tot ell mateix està sorprès d'això. Pot ser l'Esperit Sant, però el fet és que ha donat una imatge nova de l'Església, particularment de l'amistat amb el poble jueu.

–Molts catòlics encara desconeixen la declaració Nostra Aetate. Què ha suposat des que Pau VI l'aprovés l'any 1965?

–És una revolució i no és exagerat cridar-ho així. Gràcies a aquest document els joves d'avui no tenen el prejudici cap als jueus que sí que existia abans. Durant gairebé 2.000 anys el sentir ha estat que els jueus estaven maleïts i condemnats per Déu. Se'ls veia com als enemics de l'Església, fins i tot com a aliats del dimoni. Ha estat un canvi tremend en la història. Han passat de ser vists com l'encarnació del dimoni a germans volguts, sobretot des de Joan Pau II. No hi ha res comparable en la història de l'home a això: de ser un tremend enemic a un benvolgut germà. Aquest camí s'ha donat gràcies a Joan XIII i al Concili Vaticà II i per descomptat a Nostra Aetate. Joan Pau II li va donar l'embranzida final.

–El Papa Francesc ha afirmat en diverses ocasions que no es pot ser cristià antisemita. Què es pot fer per a erradicar aquest sentiment?

–El primer que cal fer és donar a conèixer Nostra Aetate. La gent ha de conèixer els ensenyaments del magisteri del Vaticà des d'aquesta declaració. He conegut a alguns sacerdots i bisbes que no la coneixien, cosa que significa que no ha format part de la seva formació com a sacerdots i això és una tasca fonamental. La formació no es pot deixar només en mans dels sacerdots i els bisbes, l'Església és molt més. Els moviments i carismes de l'Església, especialment el Camí Neocatecumenal, tenen i estan desenvolupant ja una responsabilitat fonamental en aquesta educació. Hem de superar les ferides de la història, hem de «passar-les» del mal cap al bé, sobretot perquè és el desig de Déu que ens vulguem, que tinguem un amor especial entre els cristians i els jueus.

–A la fi de juny Auchswitz va albergar una celebració en homenatge a les víctimes de l'Holocaust a la qual van acudir importants rabins, cardenals i bisbes i es va interpretar una simfonia sobre el sofriment. Vostè també va ser present. Què ha significat aquest acte per als jueus?

–S'han fet concerts similars en altres llocs, però el de Auchswitz ha estat el testimoniatge més poderós de l'amor entre nosaltres. No obstant això, la majoria dels jueus, sobretot a Israel, no sap encara d'aquests canvis. La majoria no ha conegut a un cristià modern. Quan viatgen fora d'Israel coneixen a les persones com ''no jueus'' i no com a cristians moderns. És molt important que els jueus coneguin el veritable missatge d'amor dels cristians, però no és senzill perquè hi ha molt de prejudici en la nostra història. Cal fer-ho de manera intel·ligent per a aconseguir l'èxit, però també perquè no es torni contra nosaltres com un bumerang.

–El sofriment és una cosa que tenen en comú els dos pobles. És un dels punts que està afavorint un major acostament?

–Perquè jo pugui saber que tu entens el meu sofriment haig d'estar obert a tu. I si jo penso que tu has estat l'origen en el meu sofriment, en principi no puc estar obert a tu. Per a arribar a aquest punt necessito sentir la solidaritat de l'altre. Especialment a Israel necessiten sentir la solidaritat dels catòlics i això obrirà el camí a qüestions més profundes.