Els carmelites màrtirs de Tárrega

El dia 28 de juliol de 1936, van ser capturats dotze religiosos en la comunitat carmelita de Tárrega, serfs de Déu: P. Ángel M. Prat Hostench, Prior;. P. Eliseo M. Maneus Besalduch, Maestro de novicis; P. Anastasio M. Dorca Coromina; P. Eduardo M. Serrano Buj; Fr. Pedro Mª Ferrer Marín, clergue; Fr. Andrés M. Solé Rovira, clergue; Fr. Miguel M. Soler Sala, clergue; Fr. Juan M. Puigmitjá Rubió, clergue; Fr. PedroTomás M. Prat Colldecarrera, clergue; Fr. Eliseo M. Fondecara Quiroga, germà; Fr. José M. Escoto Ruiz, novici, i Fr. Elías M. Garre Egea, germà novici i paisà mio. Fra Elías va néixer a Lorca (Múrcia) el 19 d'octubre de 1909. Va ser batejat en la parròquia de Sant Mateu (jo també) amb els noms de Ginés, Francisco de Borja del Sagrat Cor. També va ser confirmat al meu poble. Era el tercer de cinc germans, fruits de l'amor del cristianíssim matrimoni de Sr. Ginés Garre, oficial de la Guàrdia Civil i Donya Maria Soledad Egea, dona piadosíssima i molt bondadosa. Sent fins i tot petit Ginés, el seu pare és destinat a Barcelona.

El nen va ingressar en el col·legi dels Carmelites Descalços de la ciutat comtal, on va fer la seva primera comunió. Era molt piadós i aplicat en l'estudi. Afectuós amb els seus germans i sempre respectuós i obedient als seus pares. De jove cridava l'atenció pel seu agraciat físic, elegància i modèstia. D'exquisida sensibilitat defugia tot el mundà i buscava la vida retirada i les pràctiques religioses. Combregava sovint. Mai se li va veure enfadat i, encara que era de caràcter pacífic, el característic de la seva personalitat era la fermesa en les seves decisions.

Va treballar un temps de dependent, però com no li agradava, sense acudir a cap acadèmia es va fer sastre modista. Treballava per a particulars perquè així li quedava temps per a les seves pràctiques piadoses i conrear la seva amistat amb els Carmelites Descalços. El servei militar el va fer a Tetuan, on va emmalaltir, i a Melilla. Als 24 anys d'edat, va decidir abandonar el món i abraçar la vida religiosa. No eren aquells els temps més favorables per a fer-se religiós. Entrar en un convent era fer-se candidat al martiri. Va vestir l'hàbit de postulant el 4 de setembre de 1935 en el convent de Barcelona. I amb l'hàbit va rebre el nom de Fr. Juan de la Creu. Els seus destins van ser Olot, Tárrega, Barcelona i, de nou Olot.

En tots els convents va exercir el seu ofici de sastre, confeccionant hàbits per als frares. Sempre se li veia treballar amb molta alegria. Va començar el seu noviciat el 27 d'abril en Tárrega. I en aquesta ocasió, va canviar el seu nom pel de Fr. Elías Maria. Aquí li va visitar el seu germà i li va demanar que tornés amb ell a casa perquè la revolució anticristiana avançava amb passes de gegant. La resposta va ser contundent: "No; això no. Jo soc aquí molt content i no marxo". El 21 de juliol de 1936, la comunitat de Carmelites Descalços de Tárrega va haver d'abandonar el convent. El meu paisà es va refugiar a la casa de Sr. José Alsina, al carrer Ponent 19.

Amb la mateixa fortalesa que va abraçar la vida religiosa, va acatar la voluntat del prior que no li va donar permís per a marxar-se caminant per aquells camps estarrufats de perills. El matí del 28 va visitar amb molta alegria al P. Anastasio Mª Dorca. Aquella mateixa tarda va ser capturat amb tots els seus companys de Comunitat i conduïts al Comitè del poble. L'arxipreste de Tárrega, Rnd. D. Jaime Serra Torrent, descriu el que va succeir aquells dies: "La Providència ens tenia destinat per a haver de presenciar i viure la gran catàstrofe, la sagnant i terrible persecució que han sofert les esglésies, els sacerdots i tot el que feia gust de religiós, i en la qual van ser sacrificats, no per una altra cosa, sinó per odi al sacerdoci i a la religió, cinc sacerdots companys, els dotze frares del Carmen i sis escolapis d'aquesta ciutat. Total vint-i-tres víctimes que seguien la sort del Mestre i que del van rebre el premi".

Quan els enemics de Crist i l'Església es van presentar en el convent dels Carmelites, el P. Ángel Mª Prat els va dir: "Què fareu amb nosaltres? Matar-nos? Si és així, mateu només als majors; doneu-me a mi totes les morts que vulgueu, però deixeu a aquests pobres joves, que els estan esperant a les seves cases". Sobre dos quarts de dotze del dia 28 va arribar un camió a la porta de la caserna de milícies. Van fer pujar a ell als dotze carmelites, entre empentes, paraulotes, blasfèmies i culatazos de fusell. En el mateix camió anaven milicians armats de Tárrega, entre ells alguns coneguts per veïns que van sentir i van presenciar, ocults després de les persianes del balcó, tot l'abans referit. Poc després van posar el camió en marxa, seguit d'un turisme. Van fer córrer el rumor que els portaven a Igualada o Barcelona.

Serien com les dues de la matinada del 29 de juliol quan, lligats de dos en dos, els van baixar en el "Clot dels Aubens", a dos quilòmetres de la ciutat de Cervera, i allí van afusellar als dotze, tirant-los en un femer i ruixant-los després de gasolina i calant-los foc. Al costat de la foguera on cremaven els màrtirs ,un milicià va explicar a Juan Bravo i Santiago Fábregat, entre frases injurioses contra els immolats, com els havien matat a tirs a la dreta del camí, amuntegant-los després en un femer a l'esquerra d'aquest, ruixant-los amb gasolina i calant-los foc. Van estar presenciant una estona la cremació, i el mateix testimoni Juan Bravo va poder sentir com algun encara es queixava en les raneres de la mort. També van veure com al qual estava damunt del munt de bona talla, vaig portar blava i sabata marró se li prenia el panxell, quedant l'os al descobert. No sabem totes les circumstàncies i detalls del martiri dels carmelites, perquè una de les consignes dels enemics de Déu era que es fessin en la clandestinitat més absoluta. Però se sap que primer van intentar matar-los al costat del cementiri; que els van robar, perquè van aparèixer les maletes descerrajadas i obertes en el lloc on els van afusellar; que els van matar amarrats de dos en dos, Col·locant-los als uns sobre els altres, i que el que estava damunt del munt era el P. Angel Mª." Prat, Prior de la Comunitat. Donya Concepción Tomás de Bosquet, que el dia 29 de juliol anava a l'era i es va creuar amb dos milicians que tornaven del Clot dels Aubens de veure la cremació, els va sentir dir: "Cal veure com es resistien a deixar-se llevar els Crucifixos." I sor Margarita Fargas, que es trobava a l'Hospital de Cervera la nit dels assassinats, afirma que dos individus que estaven de guàrdia en el mateix Hospital van anar a veure el que passava. En tornar van referir que els carmelites s'animaven els uns als altres dient: "Visca Crist Rey!" Aquest va ser el rumor que es va córrer també per Tárrega per aquells dies, afegint que els Pares Ángel M." Prat i Eliseo Mª Maneus exhortaven i animaven als més joves. Amb els cadàvers dels serfs de Déu es van acarnissar d'una manera inconcebible, satànica. No sols la matinada que els van matar, sinó també en dies successius van repetir les cremacions, alimentant amb gavillas la foguera. Aquesta va durar més de tres setmanes, per haver-hi uns quinze carros de fem i estar mullat per baix perquè es podrís. Un dia després va aparèixer enmig del camí un cap amb els cervells estrellats per una gran pedra. Va haver-hi qui ensenyava les bales amb què havien estat assassinats.

Ningú els va donar sepultura. Obligats per les protestes dels veïns que temien una infecció, va manar l'Ajuntament a dos escombriaires amb el carro de les escombraries. Però es van negar a carregar les restes, dient: "Els qui han fet la malifeta que s'emportin els morts."' Els gossos venien a encebar-se en els cadàvers. Un dia va aparèixer una cama, cremada i medio menjar pels animals, en una casa de camp. Passat com un mes, l'amo del femer va recollir les restes, juntament amb el fem, i els va escampar com a abonament en una vinya de la seva propietat. Els dotze carmelites Descalços de Tárrega van ser assassinats a Cervera, ciutat on es va encebar el furor antireligiós i l'odi satànic. Allí van ser immolats 116 sacerdots i religiosos per odi a Crist i a la seva Església.

Intercediu per nosaltres, innombrables màrtirs d'Espanya.

Manuel Martínez Cano M.C.R.