El Sagrament de la Reconciliació en la quaresma

'No hi ha una comunicació directa amb Déu per a l'absolució dels pecats' Entrevista amb el pare Hernán Jiménez, confessor en Santa Maria la Major de Roma

ROMA, diumenge 11 març 2012 (zenit.org).- En el seu recent discurs a la Penitencieria Apostòlica, el papa va insistir que “la nova evangelització parteix també del confessionari”, perquè només qui s'ha deixat renovar profundament per la Gràcia divina, pot portar en si mateix i per tant anunciar, la novetat de l'Evangeli.

En aquest context quaresmal, ZENIT va entrevistar el pare Hernán Jiménez, confessor de la basílica Santa Maria la Major de Roma, qui forma part d'una antiga tradició que va confiar a l'orde dominic l'encàrrec d'atendre els penitents d'un dels quatre temples papals. I els recorda als turistes i fidels que poden confessar-se en alguna de les moltes llengües modernes --i antigues com el llatí--, que ofereixen com a servei els fills de sant Domingo de Guzmán.

Sembla que en aquests dies de Quaresma hi ha una major afluència de persones que acudeixen al sagrament de la reconciliació…

--P. Jiménez: Hi ha molta afluència perquè amb motiu de la Pasqua els cristians volen reconciliar-se amb el Senyor. L'Església els recorda que tenen la possibilitat de reprendre el camí al Pare que espera al fill, que reconeix haver-se equivocat i torna a demanar-li perdó, com a fill. Aquest és el temps mes favorable per a la nostra conversió.

Per què la Quaresma és un temps privilegiat per a acudir a aquest sagrament?

--P. Jiménez: Perquè a través de l'oració, de la penitència moral, mes que corporal, les obres de caritat ens fan participar més íntimament a la passió i a la resurrecció del Senyor. És una preparació a la Pasqua, que ens fa prendre consciència de la necessitat de reconèixer-nos estimats per Déu, el nostre Pare. Perquè tot cristià creient ha de viure i sentir la necessitat de la seva conversió.

Déu perdona sempre? Potser Déu perdona tot?

--P. Jiménez: Déu com a pare bo, compassiu i misericordiós perdona sempre totes les nostres faltes i pecats. Déu perdona tot si l'home humilment es reconeix pecador, com diu Mateo 18, 21 i següents.

Cada quant temps ha de confessar-se un catòlic?

--P. Jiménez: En general amb molta freqüència i en manera particular una vegada l'any i possiblement per Pasqua. És a dir, depèn del grau de consciència en la relació amb Déu: més consciència es té de la presència d'Ell, més forta és la necessitat de puresa. Més es viu juntament amb el Senyor amb l'esperit de fe, molt més busquem viure la nostra vida amb gran rectitud.

Quina és la millor manera de preparar-se per a la confessió?

--P. Jiménez: Fent l'examen de consciència sobre els manaments, els preceptes de l'Església, el precepte de la caritat fraterna. I també amb tots els nostres deures de cristians, com a veritables creients i practicants.

Avui ja no es mana només resar com a penitència, sinó també hi ha accions, diríem 'de rescabalament', és això oficial, és a dir, aquestes poden reemplaçar a les oracions mateixes?

--P. Jiménez: Les obres de caritat reemplacen molt bé l'oració, perquè el rescabalament o restitució és una obligació de justícia.

Existeix potser la confessió "directa amb Déu", tal com argumenten alguns? Quina és la diferència d'aquesta pràctica amb el sagrament de la Reconciliació?

--P. Jiménez: Amb Déu hi ha una comunicació directa amb l'oració i la meditació interior, però mai la remissió dels pecats. Segons el mandat del Senyor, solament els apòstols i els seus successors, els sacerdots, ho fan.

Quina és la base bíblica del perdó dels pecats exercida per un sacerdot enfront d'un penitent? Ell actua en nom de Déu o ho fa pel seu propi poder de consagrat?

--P. Jiménez: La base la trobem en els Evangelis, en Juan 20, 22-23. El sacerdot actua en el nom de Déu i el fa pel mandat de l'Església que rep en l'ordenació sacerdotal. El sacerdot remitent tot pecat amb la formula: “… en nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant”.

Ja els apòstols es confessaven?

--P. Jiménez: No tenim cap document ni tampoc en els evangelis, però es dedueix per la feblesa de la nostra naturalesa. Ells eren també com els altres, pobres homes i pecadors.

Des de quan va començar la confessió a l'Església, tal com la coneixem avui?

--P. Jiménez: Des dels primers temps de l'Església en què era pública. Després, en el segle IV va començar a ser privada o auricular.

Des de quina edat i fins quan està manat que un catòlic es confessi?

--P. Jiménez: En qualsevol edat. Però l'Església aconsella practicar-la amb la primera comunió. I, fins que tingui ús de raó, perquè ha de ser conscient de la seva vida moral i de creient.

El papa Benet XVI va dir que als malalts cal portar-los la confessió sempre. Es pot pecar quan un està sofrint, prostrat en un llit?

--P. Jiménez: És per a la serenitat i la tranquil·litat de la consciència i per a donar-li sostingues, força i consol en el sofriment corporal.

El que no està casat per l'Església, pot confessar-se?

--P. Jiménez: No, pot perquè viu en estat de pecat.

De quin mode el sagrament de la reconciliació podria ser un element important per a la nova evangelització estimada pel Papa?

--P. Jiménez: La reconciliació és molt important i indispensable per a tot cristià, especialment en aquest període històric en què el poble busca allunyar-se dels sagraments. I perquè a través de la presa de consciència, reconeixent amb gran humilitat la misèria i la feblesa de la seva naturalesa humana davant de Déu i dels altres, ho fa més humà i sensible a l'altre i d'un mode especial a aquest Altre que és Déu.

És una antiga tradició que els confessionaris de la basílica papal Santa Maria la Major de Roma estiguin a càrrec dels pares dominics, no?

--P. Jiménez: És una antiga tradició des de la fundació de la Penitenciària Apostòlica feta pel papa Pio V, qui en 1568 la va confiar als pares Dominics.

Veiem que les persones es poden confessar en diverses llengües amb vostès...

--P. Jiménez: En llatí i en totes les altres llengües modernes. Es busca cobrir la major part dels idiomes amb molta diligència i preocupació apostòlica.

Quantes hores confessa vostè al dia? Ho fa tots els dies de la setmana?

--P. Jiménez: Tots estem dedicats en aquest ministeri de la Reconciliació almenys 23 hores setmanals. Depèn del dia, amb un dia i mig de descans setmanal.

Es diu que els confessors tenen una 'teràpia' per a no 'carregar-se' amb tants pecats que escolten... Necessita vostè d'aquesta mena d'ajudes?

--P. Jiménez: Per a res. Tots, amb gran esperit de fe i generositat fraterna, realitzem aquesta missió apostòlica. No hi ha cap teràpia, l'única és la reconciliació amb Déu a través de la seva misericòrdia i perdó.

Qui es confessen més, els homes o les dones? Els majors o els més joves?

--P. Jiménez: Totes la categories de persones sense cap distinció. Molts són joves, dones i els majors.

A nivell general, podria dir-nos amb quines angoixes i dolors acudeixen avui les persones a confessar-se?

--P. Jiménez: L'angoixa és pels pecats comesos i surten amb molta pau interior i goig espiritual. I també influeixen els problemes de la nostra societat actual, com la solitud, la falta de treball, falta de recursos econòmics, entre altres.

Es diu que els papes es confessen seguit, i que el beat Joan Pau II el feia setmanalment... Benet XVI ha seguit aquesta pràctica?

--P. Jiménez: Clar, com tot cristià i bon pastor de l'Església universal: ningú és impecable i perfecte en aquest món. També el papa actual es confessa regularment.

Què li diria a alguns dels nostres lectors, que no s'animen a confessar-se encara en aquesta Quaresma?

--P. Jiménez: A confrontar-se humilment amb la paraula de Déu i seguir tota inspiració divina per a arribar a una autentica vida de conversió. Aprofitant tota ajuda que el Senyor en la seva pacient misericòrdia posa al nostre abast. És a dir, no privar-se d'una vàlida ajuda per a les seves vides que és espiritual i moral.