El Papa parla de quin és el llenguatge de l'Església

Francisco diu que «l'Església parla el llenguatge de la veritable ortodòxia, la llengua del catecisme»

Radi Vaticà / Zenit  - 17 setembre 2013

L'Església té el coratge d'una dona que defensa als seus fills per a portar-los a la trobada amb el seu Espòs. És el que ha dit el matí del dimarts 17 de setembre el Papa Francesc en la missa celebrada a la Casa Santa Marta.

El Papa va prendre l'exemple de la trobada de Jesús amb la vídua de Naim per a parlar sobre la dimensió de la "viudez" de l'Església que, segons va dir, camina en la història buscant la trobada amb el Senyor.

Jesús té la “capacitat de sofrir amb nosaltres, d'estar prop dels nostres sofriments i fer-los seus”. El Papa Francesc ha desenvolupat la seva homilia a partir de la trobada de Jesús amb la vídua de Naim, de la qual parla l'Evangeli d'avui. Jesús, va dir, "es va compadir" d'aquesta vídua que havia perdut al seu fill.

Un amor especial a les vídues

Ell, va continuar, "sabia el que significava una dona viuda en aquest temps", i assenyala que "el Senyor té un amor especial per les vídues, i les cuida".

Llegint aquest passatge de l'Evangeli, va dir, "penso també que ´aquesta vídua´ és una icona de l'Església, perquè també l'Església és en un cert sentit una vídua":

"L'Espòs s'ha anat i Ella camina en la història amb l'esperança de trobar-lo, de trobar-se amb Ell. I Ella serà l'esposa definitiva. Però mentrestant Ella, l'Església, està sola! El Senyor no està visible. Té una certa dimensió de viudez... Em fa pensar en la viudez de l'Església. Aquesta Església valenta, que defensa als seus fills, com la vídua que anava on el jutge corrupte per a defensar, defensar i finalment va guanyar. La nostra Mare Església és valenta! Té el coratge d'una dona que sap que els seus fills són seus, i ha de defensar-los i portar-los a la trobada amb el seu Espòs".

Vídua valenta amb 7 fills

El Papa va reflexionar sobre algunes figures de vídues en la Bíblia, especialment sobre la vídua macabea valenta amb set fills que són martiritzats per no renegar de Déu.

La Bíblia, va subratllar, diu d'aquesta dona que parlava als fills "en dialecte, en la primera llengua". A més -va anotar, la nostra mare Església ens parla en dialecte, en "aquell llenguatge de la veritable ortodòxia que tots entenem, aquella llengua del catecisme" que "ens dona la força per a seguir endavant en la lluita contra el mal":

L'Església plora pels seus fills

"Aquesta dimensió de la viudez de l'Església, que camina a través de la història, amb l'esperança de trobar al seu Espòs... La nostra Mare Església és així! És una Església que, quan és fidel, sap plorar. Quan l'Església no plora, alguna cosa no està bé. Plora pels seus fills i ora! Una Església que avança i fa créixer als seus fills, els dona la força i ??els acompanya fins a l'últim comiat per a deixar-los a les mans del seu Espòs, i que al final també Ella trobarà. Aquesta és la nostra Mare Església! Ho veig en aquesta vídua que plora. I que li diu el Senyor a l'Església? "No ploris. Jo estic amb tu, jo t'acompanyo, jo t'espero allà, en les noces, les últimes noces, aquella del xai. Detingues-te, aquest fill teu que estava mort, ara viu!".

Aixeca't del pecat i la mort

I això, va continuar, "és el diàleg del Senyor amb l'Església". Ella "defensa als fills, però quan veu que els fills estan morts plora, i el Senyor li diu: "Estic amb tu i el teu fill està amb mi". Com li va dir al noi en Naim que s'aixequi del seu llit de mort, va afegir el Papa, moltes vegades Jesús també ens diu que ens aixequem "quan estem morts pel pecat i demanarem perdó". I llavors, què fa Jesús “quan ens perdona, quan ens restitueix la vida?": ens retorna a la nostra mare.

"La nostra reconciliació amb Déu no s'esgota en el diàleg ´Tu, jo i el sacerdot que em dona el perdó´; acaba quan Ell ens restitueix a la nostra mare. Allí acaba la reconciliació, perquè no hi ha un camí de vida, no hi ha perdó, no hi ha reconciliació fora de la mare Església. I així, en veure a aquesta vídua, em venen aquestes idees així soltes… Però veig en aquesta vídua la icona de la viudez de l'Església que està en camí per a trobar al seu Espòs. Vull demanar-li al Senyor la gràcia de confiar sempre en aquesta ´mamà´ que ens defensa, ens ensenya, ens fa créixer i ens parla en dialecte".

(Traduït i adaptat per José A. Varela de la versió italiana de Ràdio Vaticana)