El Papa i la raiz judia del cristianisme

 

Entrevista al Papa Francesc, publicada el 13 juny 2014

P: Per què és important per a tot cristià visitar Jerusalem, Israel, Terra Santa en general?
R: La referència de la Revelació per a nosaltres. És a dir, tot va començar aquí. Va ser la promesa que es va fer al nostre pare Abraham, la qual cosa va veure Moisès des del mont Nebo, la qual cosa Josué va fer, entrar… amb els profetes, tot, no sé… aquesta història tan llarga, després baptistes, Jesús, mort, resurrecció… És com un avançament del que ens espera allà, és com, entre cometes, “el cel en la terra”, és a dir, d'alguna manera una trobada amb el que ens espera allà, amb la Jerusalem celestial.
Vostè em va dir fa un any aquí quan estàvem xerrant “dins de cada cristià hi ha un jueu”.
R: Sí, sí.
P: I em va explicar així la seva relació cap al judaisme i em va parlar també del problema de l'antisemitisme. Els últims dies ha sortit una enquesta sobre l'antisemitisme a Europa, moltes manifestacions, un augment preocupant… Com el veu això, Papa Francesc?
R: Són dues preguntes que vostè em fa aquí. Per què dic que dins de cada cristià hi ha un jueu? Potser l'expressió més correcta és “vostè no pot viure el seu cristianisme, vostè no pot ser un veritable cristià, si no reconeix la seva arrel jueva”. Si jo no reconec la meva arrel jueva – no parlo de jueu en el sentit semítico de raça de la paraula, com entre els jueus hi ha tants jueus que no són semites, No?, en sentit religiós, i crec que el diàleg interreligiós ha d'anar aprofundint en això, en l'arrel jueva del cristianisme i la florida cristiana del judaisme i dialogar aquí. És un desafiament perquè… això, Papes [“patates”] calentes a la mà, No? Però com a germà es pot fer bé, jo reso tots els dies l'ofici diví amb els salms de David, els 150 salms els passem en una setmana, és a dir la meva oració és jueva aquí. Tinc l'eucaristia, que és cristiana… Aquesta és la primera pregunta, per això dic que ha de reconèixer un això… La segona és l'antisemitisme… Bueno, les interpretacions que justifiquen l'antisemitisme les coneix vostè millor que jo, la llegenda negra, el jueu sense pàtria… vagabund, No?
P: El poble deïcida?
R: El poble deïcida, això va ser una de les coses molt dures, el Concili Vaticà II va tallar amb això, de front i li va costar molt a l'Església Catòlica per aquests grups més… No sabria explicar per què es dona, però és veritat el que vostè diu… està molt unit a, en general, no és una regla fixa, però molt unit a les dretes, No? És a dir, generalment l'antisemitisme nia millor en els corrents polítics de dreta que d'esquerra, No? Això és el que vull dir quan dic que està molt unit. Però no va acabar. Fins i tot tenim persones negacionistes de l'Holocaust. Avui. Una bogeria. Però es dona, ara. Com s'explica que avui dia hi hagi això?
P: I de fet quan vostè estava en el Museu de l'Holocaust, en el Yad Vashem a Jerusalem, li va besar la mà a sis supervivents de l'Holocaust. I es parla, i jo a més vaig llegir en el seu llibre, la idea de potser obrir els arxius de l'època de la Xoà, de l'Holocaust, del Vaticà. Continua tenint aquest projecte, aquesta idea?
R: Els arxius del Vaticà són per al servei de la història, estan subjectes als pactes internacionals d'obertura d'arxius, els del Vaticà d'una manera especial amb Itàlia. Però una vegada complert el temps, jo no veig dificultat que s'obrin els arxius, complertes les coses que cal complir segons els pactes. Pansa encara, serà una aportació a la història, No? I portarà molta llum. I a mi em preocupa una cosa en això, i et seré molt franc. La figura de Pius XII. Des que va sortir l'obra de teatre El Vicari, The Vicar, al pobre Pius XII li van tirar damunt de tot. No vull dir que no hagi comès errors, per aquí va cometre un, jo cometo molts, però d'alguna manera abans li ho mirava com el gran defensor de jueus perquè quant a convents romans va haver-hi, i d'altres ciutats d'Itàlia, amagava jueus, jueus i altres perseguits. En Castelgandolfo habia un munt de gent jueva i altres perseguits. En el llit del Papa, en Castelgandolfo, van néixer 42 nens, de les persones refugiades aquí que van donar a llum, coses que no se saben. Però quan va morir Pius XII, Golda Meir va enviar una carta molt significativa i les famílies jueves romanes molt agraïdes, per aquí idealitzaven alguna cosa. Però de cop ve aquesta obra de teatre… a veure, a investigar qui hi ha… i tothom es tira contra Pius XII. Amb això no vull dir que no hagi comès errors. En la interpretació històrica, jo diria que cal tenir en compte una cosa molt important. L'hermenèutica amb la qual jo faig la recerca històrica sobre la realitat Amb quina hermenèutica la faig? I l'haig de fer amb l'hermenèutica de l'època. Jo no puc jutjar fenòmens de tres, quatre, cinc segles enrere amb una hermenèutica d'avui, perquè no em serveix, no arribaré mai a la veritat. El problema de la Inquisició, que vaig llegir amb molt d'interès el llibre que va escriure el papà de l'actual Primer Ministre d'Israel que me'l va regalar ell, és un problema que interpretat amb les nostres categories no entenem. Interpretar-ho. La qual cosa no vol dir que ho justificarem, però ho entendrem en la seva justa mesura i aquí farem el judici. És a dir, l'hermenèutica ha de ser feta amb els elements de l'època. Aquesta és una de les coses que volgués subratllar. Llavors, si Pius XII va parlar o no va parlar, si va dir tot el que havia de dir o no, cal veure els arxius, què passava en aquesta època, i si era millor que no parlés perquè si no mataven més, o no, havia d'haver parlat més. No sé, però amb aquesta hermenèutica, i això val per a tot. I una segona cosa. No és que em posi enutjós, però a vegades em dona una mica d'urticària existencial quan veig que tots se la prenen contra l'Església, contra Pius XII… Tots són els comentaristes… I les potències? Vostè sap que les grans potències coneixien perfectament la xarxa ferroviària amb la qual portaven als jueus als camps de concentració. Tenien les fotos. No van bombardejar aquestes xarxes ferroviàries. Em queda com a pregunta. Llavors, parlem de tot una miqueta, crec que cal ser molt just en això.