El Papa anima als joves a participar en la JMJ Lisboa 2023

«El moment d'aixecar-se és ara»

Religió en Llibertat - 12 setembre 2022

 

El Vaticà va publicar aquest dilluns un missatge del Papa Francesc als joves, amb motiu de la XXXVII Jornada Mundial de la Joventut que tindrà lloc a Lisboa el pròxim estiu. Emès en diversos idiomes, i amb el títol de "Maria es va aixecar i va partir sense demora", el text del Sant Pare proposa als joves la figura de la Verge com a model d'una Església en moviment.

El Papa Francesc no ha dubtat a animar als joves a mobilitzar-se de cara a la JMJ de Lisboa: "El moment d'aixecar-se és ara! Aixequem-nos sense demora!". Per al Sant Pare, les respostes que han de buscar els joves en les seves vides estan sempre en Ell: "Jesús és la resposta de Déu als desafiaments de la humanitat en cada època".

Reobre el camí de la trobada

El Papa assenyala en el seu missatge que amb Maria a prop sempre hi ha esperança, malgrat les difícils situacions per les quals travessa la humanitat. "En aquests últims temps, que han estat tan difícils, quan la humanitat, provada ja pel trauma de la pandèmia, es veu estripada pel drama de la guerra, Maria reobre per a tots i especialment per a vostès, que són joves com ella, el camí de la proximitat i de la trobada", comenta.

Francisco assegura que la JMJ de Lisboa marcarà un abans i un després en les vides de molts joves. "L'experiència que molts de vostès viuran a Lisboa a l'agost de l'any pròxim representarà un nou començament per a vostès, joves, i (amb vostès) per a tota la humanitat", assenyala.

El Sant Pare anima als joves a posar la vida en marxa sense demora. "També nosaltres, com a deixebles del Senyor i com a comunitat cristiana, estem cridats a aixecar-nos ràpidament per a entrar en el dinamisme de la resurrecció", apunta.

Trencar les barreres de la indiferència

"Quantes persones en el món estan esperant la visita d'algú que els atengui! Quantes persones majors, quants malalts, presos, refugiats necessiten la nostra mirada compassiva, la nostra visita, un germà o una germana que trenqui les barreres de la indiferència!", subratlla el Papa en el seu missatge.

El Papa també apunta que hi ha un tipus de pressa que, a vegades, és bona consellera. "La pressa 'bona' sempre ens empeny cap amunt i cap als altres". No obstant això, també va ressaltar que la pressa pot portar a la falta de compromís. "També existeix una pressa que no és bona, com per exemple la que ens porta a viure superficialment, a prendre tot a la lleugera, sense compromís ni atenció, sense participar realment en les coses que fem", comenta.

*****

Missatge íntegre del Papa Francesc, amb motiu de la pròxima JMJ de Lisboa 2022-2023:

«Maria es va aixecar i va partir sense demora» (Lc 1,39)

Estimats joves:

El tema de la JMJ de Panamà va ser: "Heus aquí la serva del Senyor: faci's en mi segons la teva paraula" (Lc 1,38). Després d'aquest esdeveniment, reprenem el camí cap a un nou destí —Lisboa 2023—, deixant que faci ressò en els nostres cors la urgent invitació de Déu a aixecar-nos. En 2020 meditem la paraula de Jesús: "Jove, a tu et dic, aixeca't!" (Lc 7,14). L'any passat ens vam inspirar en la figura de l'apòstol sant Pau, a qui el Senyor Resucitado li va dir: "Aixeca't! Et faig testimoni de les coses que has vist" (cf. Hch 26,16). En el tram que encara ens queda abans d'arribar a Lisboa, caminarem al costat de la Verge de Natzaret que, immediatament després de l'anunciació, «es va aixecar i va partir sense demora» (Lc 1,39) per a anar a ajudar a la seva cosina Isabel. El verb comú als tres temes és aixecar-se, una expressió que —és bo recordar— adquireix també el significat de "ressorgir", "despertar a la vida".

En aquests últims temps, que han estat tan difícils, quan la humanitat, provada ja pel trauma de la pandèmia, es veu estripada pel drama de la guerra, Maria reobre per a tots i especialment per a vostès, que són joves com ella, el camí de la proximitat i de la trobada. Espero, i crec fermament, que l'experiència que molts de vostès viuran a Lisboa a l'agost de l'any pròxim representarà un nou començament per a vostès, joves, i —amb vostès— per a tota la humanitat.

Maria es va aixecar

Maria, després de l'anunciació, hauria pogut concentrar-se en si mateixa, en les preocupacions i temors deguts a la seva nova condició. Però no; ella va confiar plenament en Déu. Pensava més aviat en Isabel. Es va aixecar i va sortir a la llum del sol, on hi ha vida i moviment. Encara que l'impactant anunci de l'àngel hagi provocat un “terratrèmol” en els seus plans, la jove no es va deixar paralitzar, perquè en ella estava Jesús, el poder de la resurrecció. Dins d'ella ja estava el Xai immolat, però sempre viu. Es va aixecar i es va posar en marxa, perquè estava segura que els plans de Déu eren el millor projecte possible per a la seva vida. Maria es va convertir en el temple de Déu, imatge de l'Església en camí, l'Església que sali i es posa al servei, l'Església portadora de la Bona Notícia.

Experimentar la presència de Crist ressuscitat en la pròpia vida, trobar-ho “viu”, és la major alegria espiritual, una explosió de llum que no pot deixar a ningú “quiet”. Ens posa en moviment immediatament i ens impulsa a portar aquesta notícia a uns altres, a donar testimoniatge de l'alegria d'aquesta trobada. És el que va animar la pressa dels primers deixebles en els dies següents a la resurrecció: "Les dones, atemorides però plenes d'alegria, es van allunyar ràpidament del sepulcre i van anar a donar la notícia als deixebles" (Mt 28,8).

Els relats de la resurrecció utilitzen sovint dos verbs: despertar i aixecar-se. Amb ells, el Senyor ens insta a sortir a la llum, a deixar-nos portar per Ell per a travessar el llindar de totes les nostres portes tancades. "És una imatge significativa per a l'Església. També nosaltres, com a deixebles del Senyor i com a comunitat cristiana, estem cridats a aixecar-nos ràpidament per a entrar en el dinamisme de la resurrecció i deixar-nos guiar pel Senyor en els camins que Ell vol mostrar-nos" (Homilia en la solemnitat de sant Pere i sant Pau, 29 de juny de 2022).

La Mare del Senyor és model dels joves en moviment, no immòbils enfront del mirall contemplant la seva pròpia imatge o “atrapats” en les xarxes. Ella estava totalment orientada cap a l'exterior. És la dona pasqual, en permanent estat d'èxode, de sortida de si mateixa cap al gran Un altre que és Déu i cap als altres, els germans i les germanes, especialment els més necessitats, com ho va ser la seva cosina Isabel.

...i va partir sense demora

San Ambrosio de Milà, en el seu comentari a l'Evangeli de Lucas, escriu que Maria va partir cap a la muntanya perquè "plena de goig i sense demora […] se sentia impulsada pel desig de complir un deure de pietat, anhelosa de prestar els seus serveis i promptament per la intensitat de la seva alegria. Plena ja totalment de Déu, a on podia dirigir-se Maria amb pressa sinó cap a les altures? En efecte, la gràcia de l'Esperit Sant ignora la lentitud". La pressa de Maria és, per tant, la sol·licitud del servei, de l'anunci gojós, de la resposta ràpida a la gràcia de l'Esperit Sant.

Maria es va deixar interpel·lar per la necessitat de la seva cosina anciana. No es va tirar enrere, no va romandre indiferent. Pensava més en els altres que en si mateixa. I això va donar dinamisme i entusiasme a la seva vida. Cadascun de vostès pot preguntar-se: Com reacciono davant les necessitats que veig al meu voltant? Pinso immediatament en una justificació per a desentendre'm, o m'interesso i em poso a disposició? Per descomptat, vostès no poden resoldre tots els problemes del món. Però tal vegada poden començar amb els més pròxims, amb els problemes de la seva pròpia zona. A la Mare Teresa li van dir una vegada: “El que vostè fa és només una gota en l'oceà”. I ella va respondre: “Però si no ho fes, l'oceà tindria una gota menys”.

Davant una necessitat concreta i urgent, cal actuar amb rapidesa. Quantes persones en el món estan esperant la visita d'algú que els atengui! Quantes persones majors, quants malalts, presos, refugiats necessiten la nostra mirada compassiva, la nostra visita, un germà o una germana que trenqui les barreres de la indiferència!

Estimats joves, quines “presses” els mouen? Què els fa sentir l'impuls de moure's, tant que no poden quedar-se quiets? Molts —afectats per realitats com la pandèmia, la guerra, la migració forçosa, la pobresa, la violència, les catàstrofes climàtiques— es pregunten: Per què em passa això a mi? Per què just a mi? Per què ara? Per això, la pregunta central de la nostra existència és: Per a qui soc jo? (cf. Exhort. ap. postsin. Christus vivit, 286).

La pressa de la jove de Natzaret és la dels qui han rebut dons extraordinaris del Senyor i no poden deixar de compartir, de fer desbordar la immensa gràcia que han experimentat. És la pressa dels quals saben posar les necessitats dels altres per sobre de les seves. Maria és un exemple de persona jove que no perd el temps buscant l'atenció o l'aprovació dels altres —com ocorre quan depenem dels “m'agrada” en les xarxes socials—, sinó que es mou per a buscar la connexió més genuïna, la que sorgeix de la trobada, del compartir, de l'amor i del servei.

A partir de l'anunciació, des que fos per primera vegada a visitar a la seva cosina, Maria no deixa de creuar espais i temps per a visitar als seus fills necessitats de la seva ajuda sol·lícita. El nostre caminar, si està habitat per Déu, ens porta directament al cor de cadascun dels nostres germans i germanes. Quants testimoniatges ens arriben de persones “visitades” per Maria, Mare de Jesús i Mare nostra! En quants llocs remots de la terra, al llarg dels segles —amb aparicions o gràcies especials— Maria ha visitat al seu poble! Pràcticament no hi ha lloc en aquesta terra que no hagi estat visitat per ella. La Mare de Déu camina enmig del seu poble, moguda per una tendresa amorosa, i assumeix les seves angoixes i vicissituds. I allí on hi ha un santuari, una església, una capella dedicada a ella, els seus fills acudeixen en gran nombre. Quantes expressions de pietat popular! Les peregrinacions, les festes, les súpliques, l'acolliment d'imatges en les llars i tantes unes altres són exemples concrets de la relació viva entre la Mare del Senyor i el seu poble, que es visiten mútuament.

La pressa “bona” sempre ens empeny cap amunt i cap als altres

La pressa bona sempre ens empeny cap amunt i cap als altres. També existeix una pressa que no és bona, com per exemple la que ens porta a viure superficialment, a prendre tot a la lleugera, sense compromís ni atenció, sense participar realment en les coses que fem; la pressa de quan vivim, estudiem, treballem, sortim amb els altres sense posar en això el cap i, molt menys, el cor. Pot ocórrer en les relacions interpersonals: en la família, quan no escoltem realment als altres ni els dediquem temps; en les amistats, quan esperem que un amic ens entretingui i satisfaci les nostres necessitats, però l'evitem immediatament i acudim a un altre si veiem que està en crisis i ens necessita; i fins i tot en les relacions afectives, entre nuvis, pocs tenen la paciència de conèixer-se i entendre's a fons. Podem tenir aquesta mateixa actitud a l'escola, en el treball i en altres àmbits de la vida quotidiana. Doncs bé, totes aquestes coses viscudes amb presses és poc probable que donin fruit. Existeix el risc que romanguin estèrils. Això és el que llegim en el llibre dels Proverbis: «Els projectes de l'home laboriós són pur guany, el que es precipita —la pressa dolenta— acaba en la indigència» (21,5).

Quan Maria va arribar finalment a la casa de Zacarías i Isabel es va produir una trobada meravellosa. Isabel havia experimentat una prodigiosa intervenció de Déu sobre ella, que li havia donat un fill en la seva vellesa. Hauria tingut raons suficients per a parlar primer de si mateixa, però no estava plena de si, sinó inclinada a acollir a la seva jove prima i al fruit del seu ventre. Quan va escoltar la seva salutació, Isabel es va omplir de l'Esperit Sant. Aquestes sorpreses i irrupcions de l'Esperit ocorren quan experimentem la veritable hospitalitat, quan posem en el centre a l'hoste, i no a nosaltres mateixos. Això és també el que veiem en la història de Zaqueo. En Lucas 19,5-6 llegim: "En arribar a aquest lloc [on estava Zaqueo], Jesús va mirar cap amunt i li va dir: 'Zaqueo, baixa aviat, perquè avui haig d'allotjar-me a la teva casa'. Zaqueo va baixar ràpidament i ho va rebre amb alegria".

A molts de nosaltres ens ha succeït que, inesperadament, Jesús va sortir al nostre encontre: per primera vegada, experimentem en Ell una proximitat, un respecte, una absència de prejudicis i condemnes, una mirada de misericòrdia que mai havíem trobat en els altres. No sols això, també sentim que a Jesús no li bastava amb mirar-nos des de lluny, sinó que volia estar amb nosaltres, volia compartir la seva vida amb nosaltres. L'alegria d'aquesta experiència va despertar en nosaltres una pressa per acollir-ho, una urgència per estar amb Ell i conèixer-ho millor. Isabel i Zacarías van acollir a Maria i a Jesús. Aprenguem d'aquests dos ancians el significat de l'hospitalitat! Preguntin als seus pares i avis, i també als membres majors de les seves comunitats, què significa per a ells ser hospitalaris amb Déu i amb els altres. Els farà bé escoltar l'experiència dels quals els han precedit.

Estimats joves, és hora de tornar a emprendre sense demora el camí de les trobades concretes, d'un veritable acolliment dels quals són diferents a nosaltres, com va ocórrer entre la jove Maria i l'anciana Isabel. Només així superarem les distàncies —entre generacions, entre classes socials, entre ètnies i categories de tota mena— i fins i tot les guerres. Els joves són sempre l'esperança d'una nova unitat per a la humanitat fragmentada i dividida. Però només si tenen memòria, només si escolten els drames i els somnis dels seus majors. "No és casual que la guerra hagi tornat a Europa en el moment en què la generació que la va viure en el segle passat està desapareixent" (Missatge per a la II Jornada Mundial dels avis i dels majors). És necessària una aliança entre els joves i els ancians, per a no oblidar les lliçons de la història, per a superar les polaritzacions i els extremismes d'aquest temps.

Escrivint als efesis, sant Pau va anunciar: 'Ara, en Crist Jesús, vostès, els que abans estaven lluny, han estat acostats per la sang de Crist. Perquè Crist és la nostra pau; ell ha unit als dos pobles en un només, derrocant el mur d'enemistat que els separava, a través de la seva pròpia carn' (2,13-14). Jesús és la resposta de Déu als desafiaments de la humanitat en cada època. I aquesta resposta, Maria la portava dins quan va ser a la trobada d'Isabel. El major regal de Maria a la seva parenta anciana va ser portar-li a Jesús. Certament, l'ajuda concreta també és inestimable. Però res més podria haver omplert la casa de Zacarías d'una alegria i un significat tan grans com la presència de Jesús en el si de la Verge, que s'havia convertit en el sagrari del Déu viu. En aquesta regió muntanyenca, Jesús, solament amb la seva presència, sense dir una paraula, va pronunciar el seu primer “sermó de la muntanya”: va proclamar en silenci la benedicció dels petits i els humils que es confien a la misericòrdia de Déu.

El meu missatge per a vostès, joves, el gran missatge del qual és portadora l'Església, és Jesús! Sí, Ell mateix, el seu amor infinit per cadascun de nosaltres, la seva salvació i la nova vida que ens ha donat. I Maria és el model de com acollir aquest immens do en les nostres vides i comunicar-lo als altres, fent-nos al seu torn portadors de Crist, portadors del seu amor compassiu, del seu generós servei a la humanitat que sofreix.

Tots junts a Lisboa!

Maria era una jove com molts de vostès. Era una de nosaltres. El bisbe Tonino Bell va escriure sobre ella: 'Santa Maria, [...] bé sabem que vas ser destinada a singladures en alta mar, però si t'obliguem a navegar a vela pròxima a la costa, no és perquè vulguem reduir-te als nivells del nostre petit cabotatge. És perquè, veient-te tan prop de les platges del nostre descoratjament, ens pugui salvar la consciència que també nosaltres hem estat cridats a aventurar-nos, com tu, pels oceans de la llibertat' (Maria, dona dels nostres dies, Paulinas, Madrid 1996, 11).

Des de Portugal, com vaig recordar en el primer Missatge d'aquesta trilogia, en els segles XV i XVI, nombrosos joves —molts d'ells missioners— van partir cap a terres desconegudes, per a compartir també la seva experiència de Jesús amb altres pobles i nacions (cf. Missatge de la JMJ 2020). I a aquesta terra, a principis del segle XX, Maria va voler fer una visita especial, quan des de Fàtima va llançar a totes les generacions el poderós i admirable missatge de l'amor de Déu que anomena a la conversió, a la veritable llibertat. A cadascun i cadascuna de vostès els renovo la meva calorosa invitació a participar en la gran peregrinació intercontinental de joves que culminarà en la JMJ de Lisboa a l'agost del pròxim any; i els recordo que el pròxim 20 de novembre, solemnitat de Crist Rey, celebrarem la Jornada Mundial de la Joventut a les Esglésies particulars de tot el món. Referent a això, el recent document del Dicasteri per als Laics, la Família i la Vida —Orientacions pastorals per a la celebració de la Jornada Mundial de la Joventut a les Esglésies particulars— pot ser de gran ajuda per a totes les persones que treballen en la pastoral juvenil.

Estimats joves, somni que en la JMJ tornin a experimentar l'alegria de la trobada amb Déu i amb els germans i les germanes. Després de llargs períodes de distància i aïllament, a Lisboa —amb l'ajuda de Déu— redescobrirem junts l'alegria de l'abraçada fraternal entre els pobles i entre les generacions, l'abraçada de la reconciliació i la pau, l'abraçada d'una nova fraternitat missionera! Que l'Esperit Sant encengui en els seus cors el desig d'aixecar-se i l'alegria de caminar tots junts, en estil sinodal, abandonant les falses fronteres. El moment d'aixecar-se és ara! Aixequem-nos sense demora! I, com Maria, portem a Jesús dins de nosaltres per a comunicar-ho a tots. En aquest bell moment de les seves vides, segueixin endavant, no posposin el que l'Esperit pot fer en vostès. De tot cor beneeixo els seus somnis i els seus passos.

Roma, Sant Joan de Letrán, 15 d'agost de 2022, solemnitat de l'Asunción de la Benaurada Mare de Déu.

  https://www.religionenlibertad.com/papa_francisco/537942352/papa-anima-jovenes-participar-jmj-lisboa-2023-momento-levantarse-ahora.html