El Papa anima al Camí Neocatecumenal a evangelitzar

El papa Francesc va rebre el passat 1 de febrer en audiència a prop 10.000 membres del Camí Neocatecumenal, amb motiu de l'enviament de noves famílies a la missio ad gents, moltes d'elles en el continent asiàtic.

L'audiència celebrada a l'aula Pau VI, com ja fes Benet XVI, es va convertir en una celebració amb la qual el Papa va enviar a 100 famílies a la "missio ad gents" o "missió dels gentils",  un nou tipus de missió consistent a enviar famílies de diversos llocs, amb un prevere, un seminaristes i alguns solters  a diverses parts del món per a formar una petita comunitat, i anunciar l'Evangeli enmig de zones on no és present l'Església. En la trobada, el primer que té el Papa amb el Camí Neocatecumenal, va destacar, "l'alegria de la fe" i l'"ardor del seu testimoniatge", i va demanar a aquestes noves missions propagar la fe respectant la cultura local i adaptant-se a les condicions de les esglésies locals per a afavorir la comunió.

El Papa va animar a més a evangelitzar sense por, amb alegria, sabent que l'Esperit Sant ha precedit i preparat amb anterioritat el terreny en cada nova missió.

Francisco, que ja coneixia el Camí quan va ser Arquebisbe de Buenos Aires, va mantenir una trobada privada el passat  mes de setembre quan va rebre als iniciadors, Kiko Argüello, Carmen Hernández, i el pare Mario Pezzi, i va mostrar el seu afecte i gratitud per la labor que estava desenvolupant el Camí en tantes nacions del món.

Aquí el Discurs del Papa Francesc al Camí Neocatecumenal:

Benvolguts germans i germanes:

Agraeixo al Senyor per l'alegria de la seva fe i per l'ardor del seu testimoniatge cristià, gràcies a Déu! Els saludo a tots cordialment, per a començar a l'equip responsable internacional del Camí Neocatecumenal, al costat dels sacerdots, seminaristes i catequistes. Una salutació plena d'afecte per als nens, presents aquí en gran nombre. El meu pensament va de mode especial a les famílies que aniran a diverses parts del món per a anunciar i testimoniar l'Evangeli.

L'Església els està agraïda per la seva generositat! Gràcies per tot el que fan a l'Església i en el món. I precisament en nom de l'Església, la nostra Mare, la Santa Mare Església jeràrquica, com li agradava dir a Sant Ignasi, m'agradaria oferir-los algunes recomanacions senzilles.

La primera és la de tenir la màxima cura per a construir i conservar la comunió dins de les Esglésies particulars en les quals aniran a operar. El Camí té el seu propi carisma, la seva pròpia dinàmica, un do, que com tots els dons de l'Esperit té una profunda dimensió eclesial. Això significa posar-se a l'escolta de la vida de les Esglésies, a les quals els seus responsables els envien, valorant les seves riqueses, sofrint per les seves febleses si fos necessari i caminant junts, com un únic ramat sota la guia dels Pastors de les esglésies locals.

La comunió és essencial: a vegades pot ser millor renunciar a viure en tots els seus detalls allò que el seu itinerari exigiria, per a garantir la unitat entre els fidels que formen l'única comunitat eclesial, de la qual sempre han de sentir-se part.

Una altra indicació: on sigui que vagin, els farà bé pensar que l'Esperit de Déu sempre arriba abans que nosaltres. Això és important: El Senyor sempre ens precedeix! Pensin en Felipe, quan el Senyor l'envia per aquell camí en el qual troba un administrador assegut en el seu carruatge. L'Esperit va arribar primer: ell llegia al profeta Isaïes i no entenia, però el cor cremava. Així, quan Felipe se li acosta, ell està preparat per a la catequesi i per al Baptisme.

L'Esperit sempre ens precedeix! Déu sempre arriba abans que nosaltres! Fins i tot en els llocs més remots, fins i tot en les cultures més distintes, Déu escampa per onsevulla la llavor de la seva Paraula. D'aquí brolla la necessitat de prestar especial atenció al context cultural en el qual vostès com a famílies obraran: es tracta d'un ambient que és sovint molt diferent del que provenen.

Molts de vostès es prendran el treball d'aprendre l'idioma local, a vegades difícil, i aquest esforç és apreciable. Tant més important serà el seu esforç de ‘aprendre’ les cultures que trobaran, sabent reconèixer la necessitat de l'Evangeli que és present en tot lloc, però també considerant l'acció que l'Esperit Sant ha realitzat en la vida i en la història de cada poble.

I, finalment, els exhorto a cuidar amb amor els uns dels altres, en particular als més febles. El Camí Neocatecumenal, com a itinerari de descobriment del propi Baptisme, és un camí exigent i llarg en el qual un germà o germana poden trobar dificultats imprevistes. En aquests casos, l'exercici de la paciència i de misericòrdia per part de la comunitat és un signe de maduresa en la fe. La llibertat de cada individu no ha de ser forçada, s'ha de respectar també l'eventual opció dels quals decideixen buscar, fora del Camí, altres formes de vida cristiana que els ajudin a créixer en la seva resposta a la crida del Senyor

Benvolgudes famílies, benvolguts germans i germanes, els encoratjo a portar per onsevulla, fins i tot en els ambients més descristianitzats, especialment a les perifèries existencials, l'Evangeli de Jesucrist. Evangelitzin amb amor, portin a tots l'amor de Déu. Diguin als que trobin pels camins de la seva missió que Déu estima a l'home tal com és, fins i tot amb les seves limitacions, amb els seus errors, amb els seus pecats. I per això ha enviat al seu Fill perquè Ell prengués els nostres pecats sobre si. Siguin missatgers i testimoniatges de la infinita bondat del Pare i de la seva misericòrdia inesgotable.

Els encomano a la nostra Mare Maria, perquè inspiri i sostingui sempre el seu apostolat. A l'escola d'aquesta tendra Mare, siguin missioners gelosos i alegres. No perdin l'alegria! Avanci!

S.S Francisco