El P. Pedro Farnés i la renovació litúrgica del Concili plasmada en el Camí Neocatecumenal

El Camí Neocatecumenal no podria haver nascut ni es podria haver desenvolupat sense un dels seus tres fonaments: La litúrgia. Per a molts és desconegut no obstant això com els iniciadors del Camí, Kiko Argüello i Carmen Hernández, durant l'experiència en les barraques de Madrid, van entrar en contacte amb tota la renovació litúrgica del Concili Vaticà II que s'estava produint en aquells mateixos anys. No en va ‘la renovació litúrgica és el fruit més visible de l'obra conciliar’ com havien asseverat i constatat els bisbes del món en concloure el Sínode de 1985, dedicat a l'avaluació dels primers vint anys d'aplicació de les orientacions i directrius del Vaticà II.

Aquesta renovació va coincidir amb una experiència comunitària que va traspassar les fronteres perifèriques d'un suburbi per a implantar-se en milers de parròquies de tot el món i plasmar en la pràctica el que l'Església estava anunciant, que la litúrgia, com a font i centre de la vida cristiana, era en totes les seves dimensions, i no solament en la celebració del sagrament Eucarístic, l'expressió sagrada de l'amor de Déu als homes, als quals elevava al cel mitjançant un nou culte espiritual.

El Pare Pedro Farnés Scherer va ser clau en la integració de les propostes del Concili al Camí Neocatecumenal. Sense el seu treball exegètic i integrador, anant a les fonts i volent comprendre i viure l'essencial de l'Eucaristia, és impossible entendre com celebren actualment les comunitats neocatecumenals de tot el món.

Article complet en:

https://eucaristiaenelcaminoneocatecumenal.blogspot.com/2016/10/quien-es-el-padre-farnes.html