El Camí Neocatecumenal: Una vida de Missió

Interessant reportatge sobre el Camí Neocatecumenal i la nova evangelització, on apareixen la família en missió, Juan i Cecilia i els seus sis fills, de la 6a comunitat de la nostra parròquia, destinada des de fa diversos anys a la ciutat siberiana de Barnaúl, Rússia.

Prémer el següent enllaç per a descarregar-vos aquest estupend reportatge.

 

El Camí Neocatecumenal fa camí

Eleuterio Fernández Guzmán / INFOCATÓLICA   14 Desembre 2011

M'agradaria començar aquest article amb unes paraules de l'Arquebisbe de Sevilla, don Joan José Asenjo Pelegrina, en la passada Vigília de la Immaculada. Deia el següent:

“Perdoneu-me que us refereixi una petita història que em va ocórrer el primer diumenge de desembre de 1999. Va voler el Senyor que em trobés en una església de Toledo amb un jove japonès, doctor en ciències jurídiques, membre d'una família molt lligada al món de la cultura al seu país, que a través del Camí Neocatecumenal va tenir aquesta de conèixer a Jesucrist i a la seva Església, sent batejat en la nit de Pasqua de 1998 en la catedral de l'Almudena de Madrid. Amb llàgrimes en els ulls em deia que la seva infància havia transcorregut sense cap referència religiosa i, al mateix temps que em manifestava la seva alegria immensa per ser cristià, em demanava que encomanés al Senyor la seva perseverança i que l'ajudés amb l'oració per a acostar a l'Evangeli a la seva família. La història d'aquest jove japonès recentment convertit ens convida a lloar a Déu, que ens va destinar des de tota l'eternitat a ser els seus fills i que ja en els primers dies de la nostra vida ens va beneir amb punts i tan grans béns espirituals i celestials. Ell ens va triar en la persona de Crist perquè siguem sants i irreprotxables, la resposta natural al seu amor de predilecció”

Això és un exemple del que la fe, en un molt concret moviment, pot arribar a fer en el cor de les persones que es deixen captivar per l'amor de Déu i perquè després diguin que el Camí Neocatecumenal no tindria res a fer en terres nipones segons així ho entén algun bisbe japonès. I, no obstant això, la voluntat de Déu té els seus propis camins per a fer-se complir i no valen tripijocs humans en contra d'aquesta.

Però no acaba aquí la cosa perquè va, com és lògic pensar, molt més allà.

Com és ben sabut per qualsevol que no tingui prejudicis en contra del Camí iniciat per Kiko Argüello i Carmen Hernández allà pels anys 60 del segle passat arran d'una experiència entre els pobres més pobres del barri de Palomeras de Madrid (Espanya) una de les seves característiques més preuades per l'Església catòlica és el fet que moltes famílies vagin en “missió” a complir, precisament, la missió encarregada per Jesucrist quan va enviar als seus deixebles a predicar i a transmetre l'Evangeli pel món llavors conegut. Van, doncs, a fer el que han de fer recordant allò de “Ai de mi si no prediqués!” (cf. 1 Cor 9, 16).

Doncs bé, com a exemple del que pot impulsar sentir-se catòlic i anomenat a la missió, el matrimoni compost per Juan i Cecilia van fer el que molts han fet i fan en el Camí Neocatecumenal: van sortir de la seva casa, d'estar amb els seus i, no mirant enrere com Crist va dir a aquell que volia seguir-li (cf. Lc 9, 62) es van desplaçar fins a Rússia, en concret a la ciutat de Barnaúl, situada al Sud de Sibèria Occidental (en vermell en la imatge).

Com qualsevol pot imaginar ser catòlic a Rússia no ha de ser gens fàcil. No obstant això, el matrimoni citat està portant un treball espiritual esforçat en una ciutat on només hi ha 50 catòlics (Sí, no m'he deixat cap zero!) i, com és de pensar, en una ciutat de 600.000 habitants un grup tan petit de catòlics necessiten molta fe i saber, exactament, què significa per a ells.

Doncs bé, allí mateix el matrimoni citat a dalt, missioners neocatecumenals i, per tant, fidels fills de l'Església catòlica, fan el que saben fer i que no és una altra cosa que transmetre la Paraula de Déu i portar un estil de vida fortament espiritual. Només així s'entén que dels 50 catòlics citats a dalt la meitat d'ells s'hagin convertit al catolicisme en dos anys d'evangelització que porten els germans Cecilia i Juan.

I, tanmateix, no sols això han aconseguit sinó que alguns dels nous catòlics van assistir a la Jornada Mundial de la Joventut celebrada a Madrid fa a penes uns mesos i van gaudir de la mateixa és de suposar que van portar a Rússia l'esperit que es va difondre aquells dies en la capital d'Espanya. És més, abans d'anar ala JMJ van estar evangelitzant a Barcelona on van ser acollits per famílies del Camí. I ho van fer com és propi en aquest: sense por al què diran i amb la música (vegeu guitarra) com a inseparable companya.

Ni què dir té que encara que portin pocs anys com a catòlics (em refereixo als russos) les experiències de conversió que han obtingut han estat moltes perquè, com sabem, l'Esperit de Déu, que bufa on vol no deixa de bufar on, fins i tot, algun no vol deixar-se convidar a ser anomenat.

I és que quan s'anuncia a Crist amb la intenció de cridar als allunyats al fet que s'acostin a Aquell que va venir a salvar-nos, ha de donar fruits que només estan en mans de Déu però que només sorgeixen si se sembra la llavor en les seves messes. I, gràcies al Creador, hi ha persones, com són les que formen part del Camí Neocatecumenal, que no es van tapar les oïdes de l'ànima quan els va bufar ruag Elohim, l'Esperit de Déu.