Discurs del Papa als joves al parc Blonia

El Sant Pare ha recordat als joves pelegrins a Polònia: “Jesucrist és qui sap donar-li veritable passió a la vida, Jesucrist és qui ens mou a no conformar-nos amb poc i a donar el millor de nosaltres mateixos; és Jesucrist qui ens qüestiona, ens convida i ens ajuda a aixecar-nos cada vegada que ens donem per vençuts. És Jesucrist qui ens impulsa a aixecar la mirada i a somiar alt”.

Estimats joves, molt bona tarda.

Finalment ens trobem. Gràcies per aquesta calorosa benvinguda. Gràcies al Cardenal Dziwisz, als Bisbes, sacerdots, religiosos i religioses, seminaristes i a tots aquells que els acompanyen. Gràcies als quals han fet possible que avui siguem aquí, que la hi «han jugat» perquè poguéssim celebrar la fe.

En aquesta, la seva terra natal, voldria agrair especialment a sant Joan Pau II, que va somiar i va impulsar aquestes trobades. Des del cel ens està acompanyant veient a tants joves pertanyents a pobles, cultures, llengües tan diferents amb un sol motiu: celebrar que Jesús està viu al mig nostre. I dir que està viu, és voler renovar les nostres ganes de seguir-ho, les nostres ganes de viure amb passió el seu seguiment. Quina millor oportunitat per a renovar l'amistat amb Jesús que afermant l'amistat entre vostès! Quina millor manera d'afermar la nostra amistat amb Jesús que compartir-la amb els altres! Quina millor manera de viure l'alegria de l'Evangeli que volent «contagiar» la seva Bona Notícia en tantes situacions doloroses i difícils!

Jesús és qui ens ha convocat a aquesta 31 Jornada Mundial de la Joventut; és Jesús qui ens diu: «Feliços els misericordiosos, perquè trobaran misericòrdia» (Mt 5,7). Feliços aquells que saben perdonar, que saben tenir un cor compassiu, que saben donar el millor de si als altres.

Estimats joves, en aquests dies Polònia es vesteix de festa; en aquests dies Polònia vol ser el rostre sempre jove de la Misericòrdia. Des d'aquesta terres amb vostès i també units a tants joves que avui no poden ser aquí, però que ens acompanyen a través dels diversos mitjans de comunicació, tots junts farem d'aquesta jornada una autèntica festa Jubilar.

En els anys que porto com a Bisbe he après alguna cosa: no hi ha res més bell que contemplar les ganes, el lliurament, la passió i l'energia amb què molts joves viuen la vida. Quan Jesús toca el cor d'un jove, d'una jove, aquest és capaç d'actes veritablement grandiosos. És estimulant escoltar-los, compartir els seus somnis, els seus interrogants i les seves ganes de rebel·lar-se contra tots aquells que diuen que les coses no poden canviar. És un regal del cel poder veure'ls a molts de vostès que, amb els seus qüestionaments, busquen fer que les coses siguin diferents. És bufó, i em conforta el cor, veure'ls tan revoltosos. L'Església avui els mira i vol aprendre de vostès, per a renovar la seva confiança que la Misericòrdia del Pare té rostre sempre jove i no deixa de convidar-nos a ser part del seu Regne.

Coneixent la passió que vostès li posen a la missió, m'animo a repetir: la misericòrdia sempre té rostre jove. Perquè un cor misericordiós s'anima a sortir de la seva comoditat; un cor misericordiós sap anar a l'encontre dels altres, aconsegueix abraçar a tots. Un cor misericordiós sap ser refugi per als quals mai van tenir casa o l'han perdut, sap construir llar i família per a aquells que han hagut d'emigrar, sap de tendresa i compassió. Un cor misericordiós, sap compartir el pa amb el qual té gana, un cor misericordiós s'obre per a rebre al pròfug i al migrant. Dir misericòrdia al costat de vostès, és a dir oportunitat, dir demà, compromís, confiança, obertura, hospitalitat, compassió, somnis.

També vull confessar-los una altra cosa que vaig aprendre en aquests anys. Em genera dolor trobar a joves que semblen haver-se «jubilat» abans d'hora. Em preocupa veure a joves que «van tirar la tovallola» abans de començar el partit. Que estan «lliurats» sense haver començat a jugar. Que caminen amb rostres tristos, com si  la seva vida no valgués. Són joves esencialmentes avorrits… i aburridores. És difícil, i al seu torn cuestionador, d'altra banda, veure a joves que deixen la vida buscant el «vertigen», o aquesta sensació de sentir-se vius per camins foscos, que al final acaben «pagant»…i pagant car. Qüestiona veure com hi ha joves que perden bells anys de la seva vida i les seves energies corrent darrere de venedors de falses il·lusions (en la meva terra natal diríem «venedors de fum»), que els roben el millor de vostès mateixos.

Per això, benvolguts amics, ens hem reunits per a ajudar-nos els uns als altres perquè no volem deixar-nos robar el millor de nosaltres mateixos, no volem permetre que ens robin les energies, l'alegria, els somnis, amb falses il·lusions.

Benvolguts amics, els pregunto: Volen per a les seves vides aquest vertigen alienador o volen sentir aquesta força que els faci sentir-se vius, plens? Vertigen alienador o força de la gràcia? Per a ser plens, per a tenir força renovada, hi ha una resposta; no és una cosa, no és un objecte, és una persona i està viva, es diu Jesucrist.

Jesucrist és qui sap donar-li veritable passió a la vida, Jesucrist és qui ens mou a no conformar-nos amb poc i a donar el millor de nosaltres mateixos; és Jesucrist qui ens qüestiona, ens convida i ens ajuda a aixecar-nos cada vegada que ens donem per vençuts. És Jesucrist qui ens impulsa a aixecar la mirada i a somiar alt.

En l'Evangeli hem sentit que Jesús, mentre es dirigeix a Jerusalem, es deté en una casa ?la de Marta, Maria i Lázaro— que ho acull. De camí, entra a la seva casa per a estar amb ells; les dues dones reben al que saben que és capaç de commoure's. Les múltiples ocupacions ens fan ser com Marta: actius, dispersos, constantment anant d'aquí cap allà…; però també solem ser com Maria: davant un bon paisatge, o un vídeo que ens mana un amic al mòbil, ens quedem pensatius, en escolta.  En aquests dies de la Jornada, Jesús vol entrar a la nostra casa; ens mirarà en les nostres preocupacions, en el nostre caminar accelerat, com ho va fer amb Marta… i esperarà que ho escoltem com Maria; que, enmig del trajinar, ens animem a lliurar-nos a ell. Que siguin dies per a Jesús, dedicats a escoltar-nos, a rebre-ho en aquells amb els qui comparteixo la casa, el carrer, el club o el col·legi.

I qui acull a Jesús, aprèn a estimar com Jesús. Llavors ell ens pregunta si volem una vida plena: Vols una vida plena? Comença per deixar-te commoure. Perquè la felicitat germina i aflora en la misericòrdia: aquesta és la seva resposta, aquesta és la seva invitació, el seu desafiament, la seva aventura: la misericòrdia. La misericòrdia té sempre rostre jove; com el de Maria de Betania asseguda als peus de Jesús com a deixebla, que es complau a escoltar-ho perquè sap que aquí està la pau. Com el de Maria de Nazareth, llançada amb el seu «sí» a l'aventura de la misericòrdia, i que serà anomenada feliç per totes les generacions, anomenada per tots nosaltres «la Mare de la Misericòrdia».

Llavors, tots junts, ara li demanem al Senyor: Llança'ns a l'aventura de la misericòrdia. Llança'ns a l'aventura de construir ponts i derrocar murs (cèrcols i filferros), llança'ns a l'aventura de socórrer al pobre, al qual se sent sol i abandonat, al qual ja no li troba sentit a la seva vida. Impulsa'ns a l'escolta, com Maria de Betania, dels qui no comprenem, dels quals venen d'altres cultures, altres pobles, fins i tot d'aquells als quals temem perquè creiem que poden fer-nos mal. Fes-nos tornar el nostre rostre, com Maria de Nazareth amb Isabel, sobre els nostres ancians per a aprendre de la seva saviesa.

Aquí estem, Senyor. Envia'ns a compartir el teu Amor Misericordiós. Volem rebre't en aquesta Jornada Mundial de la Joventut, volem confirmar que la vida és plena quan la hi viu des de la misericòrdia, que aquesta és la millor part, i que mai ens serà llevada.

(Ràdio Vaticana)