Dimecres de cendra

Demà dimecres tindrà lloc la celebració del Dimecres de cendra, a les 12h i 20h. amb la Missa parroquial i a les 21h. amb les comunitats en el Temple.

La imposició de les cendres ens recorda que la nostra vida en la terra és passatgera i que la nostra vida definitiva es troba en el Cel.

La Quaresma comença amb el Dimecres de Cendra i és un temps d'oració, penitència i dejuni. Quaranta dies que l'Església marca per a la conversió del cor.

Les paraules que s'usen per a la imposició de cendres, són:

“Concedeix-nos, Senyor, el perdó i fes-nos passar del pecat a la gràcia i de la mort a la vida”

“Recorda que pols ets i en pols et convertiràs"

* “Penedeix-te i creu en l'Evangeli”.

ORIGEN DEL COSTUM

Antigament els jueus acostumaven cobrir-se de cendra quan feien algun sacrifici i els ninivites també usaven la cendra com a signe del seu desig de conversió de la seva mala vida a una vida amb Déu.

En els primers segles de l'Església, les persones que volien rebre el Sagrament de la Reconciliació el Dijous Sant, es posaven cendra al cap i es presentaven davant la comunitat vestits amb un "hàbit penitencial". Això representava la seva voluntat de convertir-se. L'any 384 d. C., la Quaresma va adquirir un sentit penitencial per a tots els cristians i des del segle XI, l'Església de Roma acostuma posar les cendres en iniciar els 40 dies de penitència i conversió. Les cendres que s'utilitzen s'obtenen cremant les palmes usades el diumenge de Rams d'any anterior. Això ens recorda que el que va ser signe de glòria aviat es redueix a res. També, va ser usat el període de Quaresma per a preparar als que anaven a rebre el Baptisme la nit de Pasqua, imitant a Crist amb els seus 40 dies de dejuni. La imposició de cendra és un costum que ens recorda que algun dia morirem i que el nostre cos es convertirà en pols. Ens ensenya que tan material com tinguem aquí s'acaba. En canvi, tot el bé que tinguem en la nostra ànima ens el portarem a l'eternitat. Al final de la nostra vida, només ens emportarem allò que hàgim fet per Déu i pels nostres germans.

Quan el sacerdot ens posa la cendra, hem de tenir una actitud de voler millorar, de voler tenir amistat amb Déu. La cendra se li imposa als nens i als adults.

EL DEJUNI I L'ABSTINÈNCIA

El dimecres de cendra i el divendres sant són dies de dejuni i abstinència. L'abstinència obliga a partir dels 14 anys i el dejuni dels 18 fins als 59 anys. El dejuni consisteix fer un sol menjar fort al dia i l'abstinència és no menjar carn. Aquest és un mode de demanar-li perdó a Déu per haver-lo ofès i dir-li que volem canviar de vida per a agradar-ho sempre.

L'ORACIÓ:

L'oració en aquest temps és important, ja que ens ajuda a estar més prop de Déu per a poder canviar el que necessitem canviar del nostre interior. Necessitem convertir-nos, abandonant el pecat que ens allunya de Déu. Canviar la nostra manera de viure perquè sigui Déu el centre de la nostra vida. Només en l'oració trobarem l'amor de Déu i la dolça i amorosa exigència de la seva voluntat. Perquè la nostra Oració tingui fruits, hem d'evitar el següent: La hipocresia: Jesús no vol que orem perquè els altres ens vegin cridant l'atenció amb la nostra actitud exterior. El que importa és la nostra actitud interior. La dissipació: Això vol dir que cal evitar les distraccions el més possible. Preparar la nostra oració, el temps i el lloc on es durà a terme per a poder-nos posar en presència de Déu. La multitud de paraules: Això vol dir que no es tracta de parlar molt o repetir oracions de memòria sinó d'escoltar a Déu. L'oració és conformar-nos amb Ell; els nostres desitjos, les nostres intencions i les nostres necessitats. Per això no necessitem dir-li moltes coses. La sinceritat que usem ha de sortir del profund del nostre cor perquè a Déu no se li pot enganyar.

EL SACRIFICI:

En fer sacrificis (el significat dels quals és "fer sagrades les coses"), hem de fer-los amb alegria, ja que és per amor a Déu. Si no ho fem així, causarem llàstima i compassió i perdrem la recompensa de la felicitat eterna. Déu és el que veu el nostre sacrifici des del cel i és el que ens recompensarà.

“Quan dejuneu no aparegueu tristos, com els hipòcrites que desfiguren el seu rostre perquè els homes vegin que dejunen; en veritat us dic, ja van rebre la seva recompensa. Tu quan dejunis, ungeix-te el cap i lava la teva cara perquè no vegin els homes que dejunes, sinó El teu Pare, que està en el secret: i el teu pare que veu en el secret, et recompensarà." (Mt 6,6).

CONCLUSIÓ:

Com veiem, la cendra no és un ritu màgic, no ens lleva els nostres pecats, per a això tenim el Sagrament de la Reconciliació. És un signe de penediment, de penitència, però sobretot de conversió. És l'inici del camí de la Quaresma, per a acompanyar a Jesús des del seu desert fins al dia del seu triomf que és el diumenge de Resurrecció.

Ha de ser un temps de reflexió de la nostra vida, d'entendre on anem, d'analitzar com és el nostre comportament amb la nostra família i en general amb tots els éssers que ens envolten.

En aquests moments en reflexionar sobre la nostra vida, hem de convertir-la d'ara endavant en un seguiment a Jesús, aprofundint en el seu missatge d'amor i acostant-nos en aquesta Quaresma al Sagrament de la Reconciliació (també dit confessió), que com el seu nom mateix ens diu, representa reconciliar-nos amb Déu i sense reconciliar-nos amb Déu i convertir-nos internament, no podrem seguir-li adequadament.

Està Reconciliació amb Déu està integrada pel Penediment, la Confessió dels nostres pecats, la Penitència i finalment la Conversió.

El penediment: Ha de ser sincer, reconèixer que les faltes que hem comès (com diem en el Credo: en pensament, paraula, obra i omissió), no les deguérem realitzar i que tenim el ferm propòsit de no tornar-les a cometre.

La confessió dels nostres pecats: El penediment de les nostres faltes, per si mateix no les esborra, sinó que necessitem per a això la gràcia de Déu, la qual arriba a nosaltres per l'absolució dels nostres pecats expressada pel sacerdot en la confessió.

La penitència: Que hem de complir comença per descomptat per la que ens imposi el sacerdot en el Sagrament de la Reconciliació, però hem de continuar amb l'oració, que és la comunicació íntima amb Déu, amb el dejuni, que a més del qual mana l'Església en determinats dies, és la renúncia voluntària a diferents satisfactores amb la intenció d'agradar a Déu i amb la caritat cap al proïsme.

I finalment la Conversió que com hem dit és anar cap endavant, és el seguiment a Jesús.

És un temps de demanar perdó a Déu i al nostre proïsme, però és també un temps de perdonar a tots els que d'alguna forma ens han ofès o ens han fet algun mal. Però hem de perdonar abans i sense necessitat que ningú ens demani perdó, recordem com diem en el Pare Nostre, moltes vegades repetint-lo sense meditar en el seu significat, que hem de demanar perdó al nostre Pare, però abans hem d'haver perdonat sincerament als altres.

I acabem recorrent al revés la nostra frase inicial, dient que hem d'escoltar i llegir l'Evangeli, meditar-lo i Creure en ell i amb això Convertir la nostra vida, seguint les paraules de l'Evangeli i evangelitzant, és a dir transmetent el seu missatge amb les nostres accions i les nostres paraules.