Després de les petjades de Carmen Hernández a Barcelona

Publicat en la web de la parròquia el 7 de setembre de 2023.

Camí Neocatecumenal Joves

Després de les petjades de Carmen Hernández a Barcelona

DESPRÉS DE LES PETJADES DE CARMEN A BARCELONA

“El Camí Neocatecumenal ha nascut a Barcelona”

(Carmen Hernández , co-iniciadora del Camí Neocatecumenal)

Barcelona, estiu de 2023

“Obriré la meva boca, parlaré de les gestes de l'antiguitat que hem sentit i conegut i que els nostres pares ens han comptat…, comptarem a les noves generacions les lloances del Senyor, el seu poder i les meravelles que va fer…” (Sal.78,2-7).

“Una sola cosa li demano al Senyor: habitar a la seva casa, contemplar la bellesa del Senyor i recrear-me en el seu Temple.” (Salm 27,4)

Aquesta experiència del salmista en contemplar la bellesa del Temple i en narrar la magnífica història de salvació del seu poble…, és la mateixa que brolla en la meva ànima després del viscut aquest estiu amb l'acompanyament realitzat als grups de joves que, passant per Barcelona, es dirigien a la JMJ de Lisboa.

Després d'un curt període previ de formació acadèmica, històrica i artística, però sobretot de capacitació interna d'obertura a la Gràcia, d'aprenentatge en la CONTEMPLACIÓ, d'aprendre a CONTEMPLAR i ANUNCIAR el transcendent després de l'immanent, l'etern després de l'històric, la Bellesa immaterial després de l'art material…, un grup d'uns 20 joves i adults, assumim el desbordant repte d'acompanyar en els dies previs i posteriors a la JMJ a gairebé 30 grups de més de 80, 100, 150 i fins de 200 joves pels abarrotats carrers i el metre del centre de la nostra ciutat, en el que bategem com “Després de les petjades de Carmen a Barcelona”.

Certament, durant uns pocs dies, i més enllà del cansament acumulat, imprevistos, contratemps i dificultats que no van faltar, Déu es va manifestar, no obstant això, resplendent enmig de nosaltres a través de l'art-missió. Els miracles i signes de la seva presència han estat constants i ens han acompanyat en tot moment.

Iniciàvem la ruta a l'interior de la Catedral, on vam poder cantar i salmodiar les laudes davant de l'altar major i de gairebé 2000 anys d'història als nostres peus o esculpits en art, davant l'atònita mirada de turistes i vilatans sorpresos de com el cor catedralici hagués mudat durant uns dies l'òrgan per guitarres i violins, l'hàbit coral per samarretes, motxilles i cantimploras…, i el reduït, solemne i majestàtic capítol de canonges per nombrosos grups de joves que, com aquells, festivament salmodiaven els salms i lloaven a Déu.

Allí, a través de la predicació, vam aprendre i agradem de la història de la salvació a l'Església local de Barcelona, dels seus sants i les seves meravelloses gestes: Sta. Eulalia i el martiri, S. Paciano i el catecumenat, S. Raimundo de Peñafort, els mercedaris i la lluita contra l'esclavitud, el Toisó d'Or, Lepant, el Rosari i la magnífica epopeia de defensa i construcció europea…, i sorpresos, beneíem a Déu per tantes gestes i miracles que avui dia fins i tot ens defineixen i són el llegat cristià dels nostres avantpassats.

Però, sobretot, beneíem a Déu després del relat de l'esdeveniment fundante del Camí Neocatecumenal a través de l'experiència Pascual de Carmen dins d'aquestes mateixes naus catedralícies que ens abraçaven. Era la Pasqua de 1962.

“La primera Pasqua que jo he viscut com a Pasqua veritable, amb la renovació del Concili, ha estat aquí, en la catedral de Barcelona… El Camí Neocatecumenal ha nascut a Barcelona.” (Carmen Hernández, “Notes biogràfiques” pg.135). A penes podíem contenir l'alegria interior i la lloança amb el nostre cant…, i la festa i la dansa es desbordava en l'exterior del temple davant la sorpresa de propis i estranys…

Fèiem també una petita ruta pel barri gòtic: el Museu Marés, lloc i expressió artística, a través dels seus “cristos” regnants i crucificats, de la kénosis de Carmen. També ens deteníem en la plaça S. Jaume i en la plaça del Rei, on evoquem les nostres arrels romanes i cristianes, i revivim les millors gestes colombines i missioneres de la ciutat de Barcelona.

Després d'una intricada aventura pel metre, arribàvem a la Sagrada Família, lloc icònic per excel·lència de la nostra ciutat. La sorpresa era immediata i generalitzada davant la grandesa, bellesa, textura i literatura de l'allí construït i esculpit, per la seva profunditat catequètica i per la seva profètica actualitat. Tots van quedar tocats per Gaudí a qui van invocar com un sant: reviure i valorar la família cristiana en la façana del naixement, escoltar el Kerigma i la gratuïtat de l'Amor de Déu en la façana de la passió, sentir-nos, en el seu interior, abraçats per l'Església, la comunitat cristiana que abrigalla la història de l'home, el naixement i el destí del qual és l'Amor…, i contemplar el Jardí del Edén esculpit per la llum en la pedra…, certament, ens semblava tocar el cel. Aquí vam poder entendre la bellesa del mandat de la Mare de Déu a Kiko: “Feu comunitats cristianes com la Sagrada Família de Natzaret”

Tant en la Catedral com en la Sagrada Família, fins i tot enmig de la fredor de l'anonimat pel nombre ingent de turistes, quedem sorpresos per la paciència i l'acolliment dispensat…, han estat gairebé 3000 joves dels 5 continents, molts de països empobrits, els que van entrar GRATUÏTAMENT en tan singular temple!!! No som del tot conscients del miracle que això suposa i dels fruits que ha donat…!!! En no pocs moments experimentem la commoció de joves i catequistes pel magnífic llegat rebut expressat en les seves llàgrimes d'agraïment, o en la seva sorpresa enfront de la història i l'art contemplat: la família, els sants, la comunitat cristiana, el Camí Neocatecumenal, Carmen Hernández, el Concili, la Pasqua…, i la mateixa Església…!!!

En el cor dels quals vam poder realitzar aquesta missió, només ens brolla agraïment a Déu i a l'Església…, la lloança…, i la necessitat de ser custodis i testimonis, a través de la història i de l'art, de tan magnífica experiència i llegat…!!!