Com parla Déu? L'evidència científica de la fe

Com parla Déu? L'evidència científica de la fe, per Francis S. Collins

Cf. Francis Collins: “Crec que Déu va tenir un pla per a crear unes criatures amb les quals pogués relacionar-se”

Aquest llibre, traducció castellana deThe Language of God; Autor: Francis S. Collins, de l'editorial: Temes d'Avui. Madrid (2007). 315 págs.Traducció: Adriana de la Torre, ha generat gran interès i per això et copio aquesta ressenya que vaig trobar en Aceprensa.com. Signat per Julio Coll  i amb Data: 13 Febrer 2008 .

Es tradueix al castellà aquesta obra que va cridar ja l'atenció en aparèixer als EUA (cf. Aceprensa 113/06). És un llibre sobre les relacions entre la fe i la ciència, escrit per un home que se sent a casa en els dos àmbits. Francis S. Collins, químic i metge, ha dirigit el projecte públic que va seqüenciar el Genoma Humà i ha pres part en el descobriment de la base genètica de diverses malalties. També és un metge que tracta pacients, la qual cosa li obre a la seva experiència del dolor. És, per tant, un científic de primera fila que, després d'un ateisme tancat en la seva joventut, va anar acostant-se a poc a poc al Déu racional i personal, fins a fer-se cristià evangèlic.

Collins explica l'origen de l'univers a partir de la creació del no-res per Déu amb unes condicions tals que van portar natural i successivament a l'origen de la vida per evolució de la matèria i a l'origen de l'home per evolució de la vida.

Després d'examinar detalladament, però de manera intel·ligible per al no especialista, la situació actual de la física cosmològica, la teoria del Bing Bang, el principi antròpic (els valors de les constants físiques són els adequats perquè aparegui vida intel·ligent) i les lleis indeterministes de la mecànica quàntica, l'autor considera que l'existència d'un Déu fora de l'Univers (temps i espai) és l'única explicació racional vàlida per a la naturalesa que observem.

La creença en Déu és, doncs, racional, i la fe i la ciència es complementen. La ciència explora el món material i la religió l'espiritual, món que no és ni pot ser objecte de la ciència. La ciència no pot contestar, per exemple, a l'enigma del destí després de la mort o per què existeix l'univers. D'altra banda, Déu va crear tant el món material com l'espiritual, per tant no poden existir contradiccions reals entre ells.