Celebració d'Acció de Gràcies pels 50 anys de Camí Neocatecumenal en la parròquia

Existeix en el cor de Barcelona, i veïna a carrer Balmes, una gran família que, de manera discreta però festiva, BENEEIX A DÉU i RESCATA VIDES...!!!. Estem celebrant mig segle del Camí Neocatecumenal  en la Parròquia Santa Joaquima de Vedruna.

Dimecres passat vam celebrar, convocats pel nostre rector, aquesta gran efemèrides amb una solemne Eucaristia d'Acció de Gràcies. Al final de la Missa, es va fer  memòria de l'origen i naixement “casual” o providencial de la parròquia en el barri, i del perquè del Camí en ella… va ser sorprenent…!!! Però el que és encara més sorprenent és el que, durant 50 anys, i gairebé sense fer soroll, ha estat esdevenint en ella: Sorprèn que a la nostra ciutat, ja tan secularitzada, existeixi avui, en una sola parròquia, 19 comunitats plenes de vida, algunes amb 60 o 70 germans, la majoria plena de joves…, sorprèn el número i encara més la regularitat i permanència de les mateixes durant tants anys, en l'aparent “monotonia” de les celebracions, així com impressiona la vitalitat i el dinamisme del Camí en una parròquia plena de fruits admirables però que només uns quants són quantificables: En aquests anys han sorgit 7 sacerdots i  7 monges o religioses, actualment hi ha 3 seminaristes…, i 7 itinerants célibes donant la vida en la missió per diverses parts del món, 2 equips d'evangelització en les diòcesis veïnes de Tarragona, Tortosa i Lleida i altres 5 equips evangelitzant per altres parròquies de Barcelona, així com 2 comunitats senceres de missió en L’Hospitalet. Déu ha fet sorgir també 21 famílies que, deixant-ho tot, han partit a la missió “ad gents”, de les quals actualment encara 12 estan en missió en països com Rússia, el Canadà, Anglaterra, Àustria, Dinamarca, Estònia, Finlàndia, Portugal, Angola i l'última,  la setmana passada, a Xipre…, …i així també i en la mateixa parròquia es multipliquen centenars de joves famílies obertes a la vida. Un càlcul aproximat ens parla que en ella les famílies tenen 6 fills de mitjana: és la Gràcia qui certament fa brollar VIDA de les pedres, encara enmig de terra estèril…, no és assumpte fútil, són vides humanes, els nostres fills, … i és la Vida Eterna…!!! … d'altra banda no és possible quantificar quants matrimonis en aquest temps han estat restaurats, i quantes vides, de tantes addiccions i misèries, han estat rescatades…!!! El P. Gaspar, que des de fa dos anys és el nostre  rector, en l'homilia de l'Eucaristia d'Acció de Gràcies es deixava ell mateix sorprendre, per haver estat anomenat, i acceptar, com un modern San José, la missió de custodiar aquesta “vida” tan extraordinària i alhora tan feble que li ha estat confiada. Una vida que “no és seva”, ni tampoc nostra, i no obstant això, com fes San José, sorprèn  la seva humilitat en acollir-la, així com la seva fidelitat i lliurament per a donar-li protecció i vida…!!! Fruit d'aquest curt però fecund temps entre nosaltres, ens compartia també en l'homilia, la seva sorpresa per altres tres dons que, segons el seu parer, enriqueixen la parròquia. Apreciacions que, provinents d'un home experimentat en la pastoral, adquireixen una especial rellevància i significat perquè, segons deia,  trenquen molts motlles preestablerts:

-El pas de la Fe de pares a fills, que Déu ens ha donat, en un moment on molts ja viuen resignats a perdre'ls, perquè sembla inevitable i irreversible el tall generacional en el traspàs de la fe als fills…

-El zel missioner pels allunyats. Sorprèn la resposta a cada convocatòria anual d'evangelització en la mateixa parròquia. En la catequització d'enguany, ja en curs, més d'un centenar de persones, joves i adults, han respost a la crida… potser poden fundar-se enguany una o dues comunitats noves…!!!

-Però al que al P. Gaspar el sorprenia en gran manera és la implicació dels germans en la pastoral parroquial. L'amor a l'Església per als germans, no és una mera exigència o un compromís adquirit, és sobretot, gratitud cap a Aquell de qui estem cada dia rebent la vida…

Però no ens deixem enlluernar massa…més enllà del quantificable, més enllà de tants miracles QUE DÉU REALITZA, sorprèn la “normalitat” i fragilitat de la matèria preval que utilitza… Els pecats i la feblesa dels germans, al conoerlos, es fan molt aviat palpables i evidents…!!! I he aquí el realment sorprenent: les nostres ferides i pobreses són la LLUM potent que ajuda els més POBRES I FERITS a obrir-se a l'esperança, i són el fulgor de la GLÒRIA DE DÉU perquè fan resplendir en gran manera la deu i la font d'on neix tanta vida i tanta bellesa…!!! Els que vivim la Fe en la parròquia, no per habitual, podem acostumar-nos als miracles i deixar de DONAR gràcies a Déu per tantes meravelles…!!! Al meu personalment, i encara després del viscut, dels meus pecats i de tant d'AMOR  REBUT entre aquests murs de ciment, només brolla en la meva ànima, i a borbotones, GRATITUD, ANUNCI I LLOANÇA…!!! Soc un afortunat…!!! GRÀCIES SENYOR per l'Església, pel Camí, per la parròquia… per la vida i els fruits que fas brollar en ella… GRÀCIES per la meva vida i el meu ministeri que el teu  has rescatat… GRÀCIES pel teu Amor en el meu pecat…!!! GRÀCIES pels catequistes, i per la seva profecia en les nostres vides… GRÀCIES per tants miracles en aquests 50 anys d'HISTÒRIA D'AMOR al barri, a Barcelona i a l'Església especialment als més necessitats… GRÀCIES per la comunitat de Carmelites, pels rectors i sacerdots que durant tant de temps ens han CUIDAT, CELEBRAT, PERDONAT i ESTIMAT….!!! GRÀCIES SENYOR pel nostre rector, el nostre particular San José, el nostre benvolgut pare adoptiu que tu ens has regalat…!!!EXULTEU I BENEÏU A DÉU AMB MI perquè en el cor de BARCELONA i del nostre barri, avui com fa 50 anys, S'ANUNCIA LA PARAULA, la vida s'expandeix  i creix, es restauren vides i famílies, es viu, encara amb tantes pobreses, els tresors del Regne, els pobres són acollits, els ferits curats…,  la MISION és difusiva…, i ES BENEEIX I CANTA A DÉU, PROFUNDAMENT AGRAÏTS…!!! Pare Javier Vila