Característiques del Sacerdot segons el Prefecte de la Congregació per al Clergat

Mons. Lazzaro, en les V Jornades de Pastoral per a Sacerdots, reforça la importància de la direcció espiritual per a no afrontar les crisis sols.

 

Del 14 al 16 de febrer s'han celebrat en la  Facultat de Teologia de la Universitat Sant Dámaso (UESD) la jornada "Ministres de Crist en el canvi d'època. La missió dels preveres a l'Església i en el món" dins de  les V Jornades d'Actualització Pastoral per a Sacerdots.

El primer dia, va obrir la jornada l'arquebisbe emèrit de Madrid, cardenal Antonio Mª Rouco Varela, amb el títol: "La teologia a l'Europa del segle XXI".

Prefecte de la Congregació per al Clergat

L'acte va comptar amb Mons. Lazzaro You Heung-Sik, prefecte de la Congregació per al Clergat amb la conferència "La formació al ministeri presbiteral en el canvi d'època".

El Bisbe emèrit de Daejeon, fent referència al Papa Francesc, va recordar què el do de la vocació al presbiterat "és dipositat, abans de res, per Déu en el cor d'alguns homes i compromet a l'Església a proposar un camí per a ajudar-los a ser sacerdots segons el Cor de Crist".

Va subratllar així mateix que en la Ràtio Fundamentalis Institutionis Sacerdotalis, document publicat en 2016, està la síntesi per a la formació dels futurs sacerdots. Un document que reuneix els magisteris de sant Joan Pau II i la seva Exhortació apostòlica post-sinodal Pastors dabo vobis (25 de març de 1992), i Benet XVI, autor de la Carta Apostòlica en forma motu proprio Ministrorum institutio (16 de gener de 2013), i Francisco, a partir de l'impuls i les indicacions del qual ha nascut l'última Ràtio.

Definir-se de nou 

El prefecte va posar l'accent que en aquesta època, "sent veritat que la identitat del prevere no canvia, en la seva substància, perquè està arrelada en la crida de Crist, també és veritat que la figura del sacerdot i el seu ministeri estan anomenades sempre a “definir-se de nou”, a transformar-se i, d'alguna manera, a “convertir-se". Per tant, si la vocació i la fe que sostenen l'opció sacerdotal romanen fixes en el temps, els modes de ser sacerdot i el ministeri pastoral canvien i es renoven contínuament". 

En aquest sentit, va afirmar que la "potència profètica" del Concili Vaticà II "no s'ha esgotat en absolut". 

Entre els punts que va esmentar Mons. Lazzaro, va indicar en primer lloc que "la formació sacerdotal és, per naturalesa, missionera". "La missió primera i fonamental que rebem dels sants Misteris que celebrem és la de donar testimoniatge amb la nostra vida. La sorpresa pel do que Déu ens ha fet en Crist infon en la nostra vida un dinamisme nou, comprometent-nos a ser testimonis del seu amor. Ens convertim en testimonis quan, per les nostres accions, paraules i mode de ser, apareix Un altre i es comunica". (Benet XVI, Sacramentum Caritatis).

Quatre aspectes rellevants 

El prefecte enumero quatre aspectes rellevants per a la formació al ministeri presbiteral en el canvi d'època: 1. Els fonaments de la formació 2. Formació inicial i formació permanent 3. Dimensions de la formació 4. Els agents de la formació.

En el primer punt va subratllar que la idea de fons és  "la de formar en els Seminaris deixebles missioners “enamorats” del Mestre, pastors “amb olor d'ovella”, que visquin enmig dels homes per a servir-los i portar-los la misericòrdia de Déu".

En el procés formatiu, és important que el seminarista es conegui i es deixi conèixer, relacionant-se de mode sincer i transparent amb els formadors. "Per aquesta raó, els vincles que s'estableixen en el Seminari entre formadors i seminaristes, i entre els mateixos seminaristes, han de rebre la seva empremta de les relacions de paternitat i fraternitat", i va parlar de la "amistat sacerdotal", com un tresor que s'ha de conrear entre vosaltres".

Madurs i equilibrats 

En el segon punt, la formació inicial i formació permanent, comprèn diferents etapes (propedèutica, discipular, configuradora i de síntesi vocacional) un camí per a arribar a una "maduresa humana-espiritual i una llibertat interior que exigeix, precisament com a primer pas del camí, un seriós discerniment espiritual".

El prefecte va subratllar així mateix, que "avui ha crescut la consciència que no es pot ser sacerdot si no s'és, abans de res, un home madur i estructuralment equilibrat", que està cridat a  assumir lus trets de la humanitat de Crist: la mansuetud, la humilitat, una capacitat serena de relacionar-se amb els altres, un tracte acollidor i cordial, l'atenció a les necessitats dels altres, la proximitat i la compassió".

Per tant, "el desafiament dels Seminaris és formar no “el sacerdot de laboratori” o el “comptable de l'esperit”, sinó, en canvi, el bon pastor, atent a la vida dels germans, capaç d'amor sense límits i de do gratuït, apassionat per l'anunci de l'Evangeli i, en general, compassiu amb les persones ferides que busquen en Déu la llum", va assenyalar.

Finalment, va indicar la importància de la direcció espiritual: "A vegades s'han perdut moltes vocacions perquè, quan han aparegut les crisis –que no falten en un camí– han estat afrontades solos".